Les manifestacions de la dreta

El divendres 3 d’octubre va haver una nombrosa manifestació pels carrers de Castelló protestant contra la massacre i el genocidi del poble palestí en Gaza. Mentre discorria la gent, en compte de cridar els eslògans dels altaveus o llegir les pancartes del voltant, pensava en les poques vegades que s’ha manifestat la dreta política en Castelló, en realitat no en recordava cap en els més de 50 anys que porte residint en la ciutat, coincidint més o menys amb els anys de l’actual democràcia. Mai he vist a la dreta política i social manifestar-se pels seus principis bàsics, per les seues idees. Ara per exemple podria fer-ho a favor d’Israel per la seua tasca destructiva i mortífera en Gaza, o en contra de l’avortament lliure, però abans també podria anar a favor de la desigualtat social, o en contra dels emigrants de classe baixa que s’apropen en pasteres a les nostres costes, o en contra de la lluita perquè les dones tinguen els mateixos drets que els homes, o a favor de retallar el salari mínim interprofessional, o a favor de rebaixar la cobertura sanitària o educativa de la població... i altres temes de la mateixa envergadura.

Seria interessant que organitzaren manifestacions en el carrer per recolzar les seues polítiques que rebutgen en el parlament de l’Estat o de les seues autonomies, seria interessant per veure la resposta de la població, el grau real d’acceptació anant al carrer a cara descoberta cridant els seus eslògans, alçant les pancartes amb el temes al·ludits, Contra l’augment del salari mínim, per exemple. Mai no ho he vist, ací a Castelló, ni ho veuré possiblement perquè en realitat no ho necessiten, ja tenen els diputats suficients per defendre-ho als parlaments, i si no poden estan els jutges per posar els entrebancs corresponents, les seues interpretacions de la llei, o els advocats de qualsevol religió per no deixar avançar un pas la política progressista.

Pense que la dreta en general prefereix quedar-se en casa, al voltant de la taula camilla, en el sofà, davant de la televisió, apropar-se a la segona residència, mentre els seus diputats voten o els dirigents governen al seu antull. Ja saben el que tenen que fer.

El que passa és que defensar els seus principis bàsics pel carrers a cara descoberta no és un acte popular, no està ben vist per l’opinió pública dels seus, ni tampoc resulta estètic. Cridar pels carrers principals, davant del casino, cridar els desitjos socials i polítics no resulta bonic, sembla una actitud un pel desesperada i no convé mostrar aquell punt de debilitat. Si aquests principis es defensen en els jutjats, amb advocats de qualsevol religió pel mig, esgrimint lleis i decrets, o relatant suposats fets, resulta més formal. La legalitat.

Per aquests motius crec que no veurem mai a la dreta en general a manifestar-se, perquè segons les seues opinions això és com embrutar-se com vulgars ciutadans. Perquè això de la ciutadania és un concepte massa democràtic, prefereixen el privilegi personal, és més còmode.

En resum, els seus principis, si no governen, poden defensar-los perfectament en els jutjats, en els consells d’administració de les empreses, en la conferència episcopal, etc, llocs de poca gent, però elegits, més eficaços, lluny del carrer.