Israelians i palestins o al revés

Israel i els EUA, amb la proposta d’alto el foc, exigeix lleialtat i acatament absoluts, als palestins una mena de submissió esclavista una entrega cega. El genocidi que Israel està fent em recorda la cançó del Raimon, Diguem no. La lletra aleshores i ara, és, sí més no, l’expressió del sentiment de rebuig de la societat de la majoria dels països del món i no podem estar equivocats, perquè com diu la cançó Hem vist la por, ser llei per a tots. Hem vist la sang (que sols fa sang) ser llei del món.

Els pocs que van en direcció contrària procuren el favor d’Israel i els EUA. Des de 1948, els successius governs israelians han fet de botxins de la resta de pobles i ètnies que formen el territori conegut com a Palestina. L’herència moral per la brutalitat que van sofrir en les massacres i genocidis al llarg de la història, formava part del poble jueu, i ha anat relativitzant-se per l’acció violenta dirigida cap als seus veïns. Des d’aleshores, han utilitzat l’Holocaust per a justificar els assassinats, les expulsions massives, detencions arbitràries, empresonaments sense causa ni judici, ocupació per dret de conquesta de les terres, i humiliació constant del poble palestí i veïns. Han ignorat les resolucions de l’ONU i el dret internacional.

Nazis

Després de la Segona Guerra Mundial van aconseguir, que es creés un tribunal especial a Nuremberg per a l’ocasió, que poguera jutjar els terribles crims de guerra i contra la humanitat dels alemanys. Tanmateix, avui quan els toca a ells passar comptes no accepten i menyspreen el Tribunal Internacional de Justícia creat per l’ONU, igualet que feren els nazis. Poca pau pot gaudir una nació que amb els seus habitants practica una segregació social, racial i religiosa,   amb dues vares de mesurar, els jueus: justícia, democràcia, estat de dret, progrés, sociabilitat. Els altres, els musulmans: el dret de l’enemic, és a dir, ni aigua. La terra de llet i mel estava ocupada pels filisteus, cananeus, amorreus, i moltes més tribus, avantpassats dels actuals palestins que vivien en les terres de la Cisjordània, ells no expulsaren als israelians d’una terra que l’únic títol de propietat, és el suposat poder d’immatriculació atorgat pel seu déu.