La salut mental, un repte col·lectiu

Com cada any, al voltant del 10 octubre, data en què es commemora mundialment el Dia de la Salut Mental, retalls de la seua existència tornen a ocupar l’escena pública. Tanmateix, hauria d’estar present de manera permanent en l’agenda col•lectiva, ja que constitueix un dret humà fonamental, tal com recullen els Principis de l’ONU per a la protecció de les persones amb malaltia mental.

Segons l’OMS, la salut mental és un estat de benestar que permet a les persones afrontar els moments d’estrès, desenvolupar les seues habilitats, aprendre, treballar de manera adequada i contribuir positivament a la seua comunitat. Allò que hauria de formar part natural de la nostra quotidianitat s’ha convertit quasi en un privilegi, si tenim en compte la magnitud dels problemes de salut mental, la seua possible infrarepresentació, i la interferència que causa en la vida diària de qui els pateix directament o indirectament.

D’acord amb dades recents de l’OMS (2025), més de mil milions de persones a tot el món pateixen algun trastorn de salut mental. A nivell estatal, l’Informe anual del Sistema Nacional de Salut (2023) indica que una de cada tres persones (el 34% de la població) podria experimentar problemes com trastorns d’ansietat i depressió. Entre l’estudiantat universitari, la situació és encara més preocupant: gairebé el 50% manifesta símptomes de depressió o ansietat, i prop d’un 20% reconeix haver tingut ideació suïcida (Ministeri d’Universitats, 2023).

Tant aquestes xifres com la seua relació amb els esdeveniments que diàriament ocorren a escala global evidencien que la salut mental no depèn únicament de la vulnerabilitat individual, sinó també de determinants socials com els conflictes, la discriminació, les desigualtats o les condicions socioeconòmiques. Tal com ja advertia l’OMS fa més d’una dècada, aquests factors condicionen de manera profunda el benestar psicològic i emocional de les persones.

Cobertura dels serveis de salut mental

Per això, és necessari adoptar un enfocament interdisciplinari i integral, capaç d’abordar els problemes de salut mental des de totes les dimensions: personal, social, educativa i institucional. La prevenció, la detecció primerenca i la intervenció han d’anar acompanyades d’accions de promoció del benestar i ajust psicològic, que reforcen la salut mental com a part essencial de la vida quotidiana.

En aquest sentit, és imprescindible millorar la cobertura dels serveis de salut mental, garantir l’accés a tractaments interdisciplinaris empíricament validats, i promoure entorns saludables des de les institucions, empreses i administracions públiques.

La Universitat Jaume I és conscient d’aquesta necessitat, i es suma a aquest esforç col·lectiu amb la voluntat d’impulsar iniciatives que fomenten el benestar emocional i psicològic de la seua comunitat universitària i de tota la societat.

Amb motiu de la IV Setmana de la Salut Mental, celebrada del 13 al 17 d’octubre, l’UJI ha volgut visibilitzar el seu compromís continu amb la salut mental. Entre altres accions, destaca la creació de l’itinerari de detecció, derivació i acompanyament en salut mental, que interconnecta serveis interns per facilitar la identificació i el suport a persones de la comunitat universitària amb problemàtiques psicològiques, reforçant així la xarxa d’atenció i benestar tant emocional com acadèmic, en el cas de l’estudiantat.

Compromís

Durant aquesta setmana, s’han desenvolupat espais de formació, reflexió i expressió artística en els quals han participat persones expertes que a través de la investigació, la intervenció i l’activisme treballen en l’àmbit de la salut mental. Mitjançant disciplines com la dansa, la fotografia o el cinema, s’ha buscat trencar l’estigma que encara envolta aquests trastorns, i donar veu a testimonis en primera persona que ajuden a comprendre millor les seues implicacions.

Amb aquesta commemoració, la Universitat Jaume I ha volgut reafirmar el seu compromís amb la promoció i la cura de la salut mental, i recordar que aquesta és, sobretot, una responsabilitat compartida. La salut mental, com a dret universal, requereix la implicació de tota la societat per construir entorns més saludables, empàtics i inclusius, on cuidar-se i cuidar els altres forme part del nostre dia a dia.

* M. Carmen Pastor Verchili es vicerrectora de Estudiantado y Vida Saludable y Cristina Giménez García es directora académica del Centro Sanitario UJI