Aixina com mosatros

Ara que estem una altra vegada amb la qüestió del nom de la llengua. I que gent que soles parla castellà vol tocar els nassos amb el temeta, vaig a contar-te una historia que me va passar fa un grapat d’anys.

Allà pel principi de segle (este segle) me van contractar per a fer el Pla General de Valderrobres (Terol). I vaig anar a parlar per primera vegada amb l’alcalde de la població. Tal com vaig arribar a l’ajuntament, i sent Terol, me vaig dirigir a l’alcalde en correcto castellano perquè (i reconec la meua ignorància) creia que a Terol es parlava l’aragonès. Després de parlar (en castellà) de com anàvem a fer el nostre treball, l’alcalde me va convidar a fer un cafè. I ja en el bar se li va arrimar un regidor seu, parlant en valencià.

Sorpresa

Davant la meua sorpresa els vaig dir: «Però que vosaltres parleu valencià?». I l’alcalde, aïrat, me va contestar: «Noooo!». Vaig reaccionar i li vaig dir, esmenant el meu error: «Volia dir-te en català». I la mirada de l’alcalde, que era del PP, m’ho va dir tot, tampoc era el que ell volia sentir. I vaig acabar la conversa lingüística dient-li: «Parleu aixina com mosatros». I l’alcalde en perfecte tortosí me va dir: «Aixó sí». Tal vegada si li haguera dit natros hauria estat mes content el sinyo alcalde.

Tal vegada tots estos que volen retraure batalles ja perdudes fa molts anys, si anaren a Valderrobres o qualsevol poble de la Franja en Aragó o se passaren pels pobles de Lleida com Balaguer, Montsonís, Monferrer, Montoliu, Solsona, i molts altres, es donarien conter de que parlen aixina com mosatros.

Urbanista