El cor en un puny

Avui fa un any que el nostre territori va viure una de les nits més dures que es recorden. Ens vam despertar amb el cor encongit, sabent que l’aigua havia arrasat tot al seu pas i deixat un rastre de destrucció i dolor. Les imatges i els testimonis que van començar a arribar ens van fer comprendre de colp la magnitud de la tragèdia.

Veïnes i veïns lluitant per salvar la vida, persones atrapades en cotxes arrossegats per la corrent, famílies que ho van perdre tot. Ningú que visquera prop d’aquells llocs podrà oblidar mai aquella sensació d’impotència i solidaritat alhora, de voler ajudar com fora davant d’una tragèdia que, perfectament, ens podria haver colpejat a qualsevol de nosaltres.

Les històries de les víctimes continuen sent profundament colpidores: persones que van resistir hores a l’aigua esperant ajuda, que van arriscar la vida per salvar altres, o que simplement no van tindre temps ni oportunitat. Són històries de coratge, però també de fragilitat. I mereixen respecte, memòria i justícia.

Negacionisme climàtic

El que també mereix anàlisi és la responsabilitat política. El negacionisme climàtic del PP va fer que no es prengueren seriosament les alertes, i fins i tot l’extrema dreta va arribar a insultar els meteoròlegs que advertien del risc. La supèrbia i la incompetència, anant-se’n de festa mentre el territori patia una emergència, desqualifiquen tot el Consell per a governar.

Però encara més greu va ser la guerra partidista que va vindre després: mentides, manipulacions i excuses per salvar el govern del PP a la Generalitat. Aquell espectacle indigne va afegir dolor al dolor. Ni el nostre poble ni les víctimes ho mereixien. I per respecte a totes elles, no ho hem d’oblidar.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló