Governar és alçar la veu quan cal

Reivindicar no és queixar-se. Reivindicar és estimar. És creure que la Vall d’Uixó mereix més i, per tant, exigir amb respecte però amb fermesa allò que és just per a la nostra ciutat i per a la nostra gent. Des de l’Ajuntament ho fem cada dia, a totes les institucions, governe qui governe, perquè perquè el nostre únic deure és amb els vallers i valleres. No soc conformista. Soc exigent i constant, perquè crec que la millor manera d’estimar la Vall és treballar per ella.

Esta actitud reivindicativa no és nova, però sí és més necessària que mai. Governar també significa alçar la veu quan cal. Fer-ho des del respecte, però amb la convicció que la nostra ciutat no pot quedar-se enrere. I fer-ho des de la coherència. En l’últim ple municipal vam tornar a demostrar-ho. Vam aprovar una moció per a reclamar al Govern valencià que cree una línia d’ajudes per a la climatització dels centres educatius, com ja fa Castella-La Manxa. En un moment de canvi climàtic i onades de calor cada vegada més intenses, i freqüents demanar que els xiquets i xiquetes estudien en aules dignes i segures és una qüestió de sentit comú. I esta vegada, la nostra proposta va eixir endavant amb el vot favorable del PP. Esperem que no es quede en paper mullat i que facen força on l’han de fer.

No sempre és així, però. En eixe mateix ple vam reivindicar que la Generalitat Valenciana recupere els programes d’ocupació juvenil Emcuju i Empuju, que durant anys han donat una primera oportunitat laboral a centenars de joves. Uns plans amb més del 80% d’inserció laboral que ara el PP ha eliminat. Sorprenentment, el portaveu del PP a la Vall, Herminio Serra, va buscar excuses per a no votar a favor. Excuses tan peregrines com incomprensibles. Perquè invertir en joventut és invertir en futur, i això ho hauria d’entendre qualsevol responsable públic amb un mínim de projecte.

Fa uns dies he reivindicat també davant el Govern d’Espanya, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la neteja del riu Belcaire al seu pas pel nucli urbà i el paratge de Sant Josep, tant pel seu valor natural com turístic. És una petició necessària per seguretat, per manteniment i per imatge. Això demostra que quan demanem no ho fem depenent del color del govern: depenem del benestar de la Vall.

Esta constància ha donat resultats quan el govern valencià sí que ens escoltava. És un bon exemple el pont entre els polígons industrials, una infraestructura clau que vam aconseguir després d’anys de treball i insistència. Una reivindicació que va acabar convertint-se en realitat, i que hui ens permet tindre molt avançada la tramitació de l’ampliació del polígon Belcaire. Això és el que passa quan les institucions treballen juntes. Quan les administracions superiors col·laboren en lloc de girar l’esquena, com passa ara, per desgràcia, amb la Generalitat del PP i Vox.

També vam aflorar la situació de la Llar Sagrada Família, exigint al govern del Botànic el traspàs de les seues competències en compliment de la llei, que ja haguera sigut efectiu si no s’haguera ajornat fins al 2030 pel PP. I continuem insistint: la Vall mereix una nova residència pública per a la nostra gent gran. No és un caprici, és dignitat i d’un model de ciutat i de societat. Volem cuidar a qui ens ha cuidat, i per això no deixarem d’alçar la veu.

El mateix passa amb altres projectes: hem aconseguit que la Conselleria d’Educació no ens lleve els diners per a la rehabilitació del CEIP Assumpció, i estem treballant perquè pròximament s’augmente la partida per a la reforma del CEIP Lleonard Mingarro, una demanda compartida per tot el barri. Tot açò són exemples reals de com la reivindicació, feta amb rigor i constància, dóna fruits.

I mentre nosaltres reivindiquem amb fets, el PP de la Vall calla. Calla davant la Generalitat, malgrat que és el seu propi partit qui governa, i no defensa els interessos del nostre poble. Prefereixen mirar cap a una altra banda o esperar una oportunitat per a aconseguir algun càrrec a València, com fa el senyor Serra. Però els veïns i veïnes necessiten representants que es deixen la pell per la seua ciutat, no polítics de trajectòria personal.

Jo no estic en política per fer soroll ni per acumular càrrecs: estic per servir, per construir i per transformar. Eixa és la diferència entre tindre projecte i limitar-se a criticar des del no-res.

Per això, quan reivindiquem, ho fem amb respecte, amb arguments i amb la mirada posada en el futur. No ens conformem. No ens cansem. No ens rendim. Perquè reivindicar no és plorar ni és anar contra ningú: és anar a favor de la Vall d’Uixó. És voler que la nostra ciutat tinga el que mereix, i fer-ho amb la força de la raó, del diàleg i del treball. Les ciutats que progressen són les que no callen. Les que exigeixen. La Vall és, i continuarà sent, una d’elles. I mentre hi haja una alcaldessa que crega que reivindicar és estimar, la Vall continuarà avançant.

* Tania Baños es alcaldessa de la Vall d’Uixó