Elles

Escric elles, però igualment podria dir ells. I més i pitjor encara. Sobre les seues famílies. Eixes que malviuen entre nosaltres.

A l’any 1936 de fatídic record per a nosaltres, la revista dels Estats Units Fortune va encarregar a un escriptor i un fotògraf un treball sobre el nivell de pobresa en eixe país. El van recórrer i van construir un llibre que va esdevindre tota una advertència i un clam. Va servir per a posar en marxa un programa de d’ajuda als pobres.

No estaria gens malament que una tal cosa es fera a casa nostra. Recórrer tot el País Valencià observant, fent preguntes i fotografies a eixe món que, segons diuen les estadístiques publicades pel portal de la Generalitat valenciana quan posa la mirada sobre els diferents nivells de pobresa a terres valencianes. Algunes dades sorprendrien molta gent. A nosaltres que som, segons algun mite que ressona ara i adés, el paradís sobre la terra.

Sense allargar-me en xifres només faig menció a uns punts que són terriblement indicadors. Per exemple: el llindar en que una família viu baix el limit de la pobresa és del 20,3% de la població valenciana. I encara hi ha més. El risc de pobresa per a les famílies que viuen damunt aquest paradís augmenta als 26,2%.

No cal entrar en detalls, però afegim una altra xifra. La renta per càpita valenciana és d’uns 13.000 euros i l’espanyola de 14.000.

Condicions indignes

No cal pegar-li moltes voltes. Vivim en un territori en que, tot el que es diu sobre el bon clima, el bon ambient social, el benestar general (coses que també són certes) hi ha un grup massa nombrós de persones que viuen en unes condicions indignes d’una societat rica.

La qual cosa significa que molta gent, massa, es troba en unes condicions tan adverses que no poden disfrutar de molts dels beneficis que tenim la resta.

En temps d’incerteses, però també de creixement any darrere any del PIB espanyol, els polítics han de pensar en la gent desvalguda. En són massa, no són únicament una anècdota sinó que s’han convertit en categoria. A qui li toca no ha de desviar la mirada sobre aquest punt tant candent i prioritari per a moltes famílies.

Sociòleg i traductor