L’hora dels altres

Pel matí, abans del funeral d’Estat del 29 d’octubre, un vídeo a les xarxes socials va remoure el cor i el fetge: a la part de dalt del reel, Mazón vomitava un discurs oficial i autocomplaent, envoltat dels seus. A la part de baix, els altres (les víctimes), en un programa radiofònic, escoltaven en directe, entre llàgrimes, cadascuna de les paraules de l’encara Molt (poc) Honorable. El vídeo es tancava dalt entre ovacions, mentre baix, cada palmada dels còmplices feria encara més el desconsol de les víctimes.

Eixe és l’estat de la nostra terra: els uns, els que encara manen, des de les poltrones, diuen que Mazón és la víctima. Els altres, les víctimes reals, des del carrer i pobles afectats, exigeixen encara, un any després, responsabilitats al president més irresponsable, al seu Consell i als seus còmplices.

Els uns, els que encara manen, menyspreen les víctimes al Congrés, negant-los fins i tot l’aplaudiment per la valentia del seu testimoni. Els altres les hem acompanyades als carrers i als pobles durant els dotze infaustos mesos de l’any més funest, en el clam per exigir explicacions, dignitat i reparació.

Falsa eixida

Els uns, els que manen, volen que la falsa eixida de Mazón (que continua aforat i amb sou) siga només un canvi de butaques per a seguir mamant. Els altres anhelem que torne la dignitat a les institucions.

Els uns pretenen que dos senyoros a Madrid emmordassen l’avenir dels valencians. Els altres volem que el poble, que sempre renaix de les cendres, puga decidir el seu futur.

Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló