De places i carrers

Fa un mes, el PP de Carrasco ha fet allò que en 24 anys ni Gimeno, ni Fabra, ni Bataller s’havien atrevit a fer. Ha trencat els consensos de la Transició, ha renunciat a tot allò que havia defensat mentre estava a l’oposició, ha exclòs la diversitat del valencianisme present a la nostra ciutat i ens ha volgut imposar com ens hem de sentir i quines paraules podem o no podem dir els castellonencs i les castellonenques. Tot això en un comportament totalitari, revisionista, excloent i mancat de respecte a la llibertat, a la institucionalitat, i sustentat en un argumentari ple de mentides que desautoritza tot el govern.

Canvis

Va ser en plena Transició, el 31 de maig de 1979, quan el primer govern democràtic va acordar una sèrie de canvis en els noms de places i carrers; entre tots ells, es va incorporar la plaça del País Valencià, un acord que ara Carrasco trenca. S’ha dit que el canvi estava recollit en l’acord de govern, però si el revisen, veuran que no és així. L’acord de govern de Carrasco estableix que els noms dels carrers es consensuaran amb tots els grups polítics. Carrasco, una vegada més, incompleix la seua paraula. També s’ha dit que el nom és antiestatutari, cosa que és falsa. En el preàmbul del nostre Estatut s’afirma que la concepció moderna del País Valencià va donar pas a la nostra autonomia. Però això, el PP, no ho vol reconéixer.

El govern anterior vam canviar noms de carrers, sí, però ho vam fer per aplicar la Llei de memòria democràtica. Aquest canvi, en canvi, el fa el Partit Popular per convertir-se en excloents i totalitaris al ritme que marquen els ultres, amb un únic objectiu: continuar ocupant la cadireta, encara que això supose trencar el consens i mentir al poble de Castelló.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló