Prou excuses amb el CEIP Assumpció!

Fa uns dies tornava a insistir en el fet que reivindicar és fer-se valer. És obligar que se’ns escolte. És posar damunt la taula els drets de la nostra ciutat i dir amb tota la fermesa que la Vall d’Uixó no és un municipi de segona. Que no ho hem sigut mai. I que no ho serem ara, governe qui governe.

Ho vam demostrar amb el pont entre els polígons: un projecte vital per al futur de la ciutat i que a base d’insistència, d’insistència i d’insistència va acabar sent una realitat. Ho hem demostrat aconseguint que la Generalitat Valenciana aplique els descomptes en la línia de l’autobús a Castelló. I ho demostrem cada vegada que aixequem la veu davant qualsevol administració quan els drets dels vallers i valleres estan en joc.

Hui, la meua obligació és tornar a fer-ho. Perquè el que està passant amb el CEIP Assumpció és senzillament inadmissible. Després d’intentar sense èxit llevar-nos les competències delegades (quan havíem complit escrupolosament tots els terminis del Pla Edificant) la Conselleria d’Educació ha decidit introduir un nou obstacle que paralitza, de facto, la rehabilitació del centre. Ara qüestionen una solució arquitectònica que ells mateixos van validar fa dos anys en converses telefòniques amb els nostres equips tècnics.

Malgrat això, dos anys després, decideixen que ja no els val. El resultat? La Generalitat ens va demanar paralitzar la licitació de les obres. La licitació va quedar deserta. I les famílies continuen esperant. Perquè quan un projecte es retarda artificialment, quan s’arrossega en el temps per decisions polítiques o per falta de pressupost, les conseqüències no les patim els ajuntaments; les pateixen els xiquets i xiquetes que estudien en condicions que no són les que mereixen. I la paciència de les famílies té un límit.

Qui no està complint és la conselleria, que en este cas de l’Assumpció no tenia preparades ni les aules provisionals. El ritme de gestió de la Vall és conegut i reconegut: Eleuterio Pérez, Recaredo Centelles, La Moleta, Colònia Segarra… tot fet. El nou CEIP Rosario Pérez en marxa. La rehabilitació del CEIP Sant Vicent avançant. Nosaltres sí. Nosaltres complim, perquè realment ens creem el Pla Edificant i l’educació pública.

I mentre nosaltres complim, altres acumulen bloquejos i excuses: el CEIP Lleonard Mingarro, esperant des de fa més de dos anys una ampliació pressupostària de 160.000 euros; el CEIP Blasco Ibáñez, esperant també des de fa dos anys la seua inclusió en el Pla Edificant; i l’IES Bòtanic Cavanilles encallat perquè la conselleria no vol explorar cap alternativa viable i de consens. I podria seguir, perquè, malauradament, no és un cas aïllat: és una política premeditada de frenada, d’inacció i d’excuses per part del Partit Popular que governa la Generalitat Valenciana. Alguns voldrien que callàrem davant el seu «això és el que hi ha». Però la Vall no funciona així. Hi ha qui s’incomoda inclús quan reivindiquem que es millore la xarxa de transport públic. Perquè el PP de la Vall no reivindica res al seu govern. Hi ha qui prefereix callar a vore si així li paguen el favor amb un càrrec.

Jo no he canviat ni un mil·límetre la meua manera de treballar segons quin govern hi haja al Palau de la Generalitat Valenciana. Ho vam fer amb el Botànic i ho fem ara amb un govern PP-Vox. Quan alguna cosa és justa, es demana. I es defensa. I es torna a demanar. I es torna a defensar. Igual que ho fem davant el Govern d’Espanya quan exigim la neteja del riu. No es tracta de sigles; es tracta de la Vall.

Per això no acceptarem que es culpe l’Ajuntament de res que no li correspon. Hem complit, hem tramitat, hem licitat i hem exigit. Tot. Punt per punt. És curiós que, en lloc de sumar, l’oposició preferisca fer soroll per amagar el que és evident: que estem avançant com mai, tot i els entrebancs que ens tracten de posar. No a nosaltres, a tots els vallers i valleres.

Per això busquen cortines de fum. Perquè mentre ataquen, la realitat els desmunta: hem aconseguit més de 16 milions d’euros en fons europeus per a transformar la Vall, en breu tindrem en marxa les obres del nou poliesportiu, el parc aquàtic serà una realitat l’estiu que ve i l’ampliació del polígon Belcaire avança gràcies a gestions persistents. I podria continuar, però és evident que qui prefereix el titular fàcil no ho vol veure.

Hui mateix em reuniré amb les famílies i amb la direcció del CEIP Assumpció. Mirant-los als ulls. Explicant-los la veritat. Sense filtres. Sense excuses. Com sempre. Reivindicar no és confrontar. Reivindicar és defensar. I mentre jo siga alcaldessa, la Vall d’Uixó continuarà alçant la veu, amb respecte però amb tota la fermesa necessària.

Perquè callar no és una opció. I perquè, si alguna cosa hem aprés en estos anys, és que les millors victòries són les que aconsegueix un poble que no renuncia a dir: «som ací i mereixem més».