A favor del silenci

Va ser Enzensberger, un sociòleg alemany, qui va anunciar des de la seua talaia apartada mentalment i físicament de la gran vida urbana que sempre s’ha viscut a Alemanya, tan poblada, quins serien els luxes del futur. En un futur immediat present ja allà dalt i que ara patim en les zones hiper urbanitzades de la nostra costa mediterrània. I també a Castelló mateix.

Eixos luxes serien els següents: la disponibilitat d’espai, la seguretat ciutadana, no haver de patir festes massives, bons espais naturals, i, molt principalment, tindre silenci.

A casa nostra, a terres valencianes en general i a la nostra ciutat en particular i de manera clara, el silenci és una raresa.

No cal que passen molts dies sense que una traca o un esdeveniment social o cultural, una carrera solidària o un simple acte familiar acaben o comencen amb mostres de soroll. Música i focs d’artifici o simples coets semblen formar part de la identitat valenciana. I n’estem d’acord. Només diem que cal fer-ho amb civisme. A qualsevol racó de la ciutat, tot i que predominantment per carrers i places del centre. I a qualsevol hora; pot ser un dissabte ja avançada la nit i de bon matí un dia de descans. I tot amb poca, escassa o nul·la preocupació pel veïnat. Ni pels malalts ni per qui ha de descansar i dormir perquè treballa a hores poc habituals.

Soroll invasiu

És comprensible que en una urbs que ja ronda els dos-cents mil habitants hi hagen manifestacions de tot tipus. També algunes que fan soroll. Certament. Però cal que aquest siga el menys invasiu possible. I que per a fer festes, que tant ens agraden i passar-ho bé, no tinguem que aguantar tantes vegades la manca de silenci, el soroll invasiu. I que els desigs i voluntat de les grans empreses, via formes suposadament populars, que en treuen profit no puguen dictar la seua llei amb l’excusa de servir els interessos de la majoria. No cal sinó pensar com sempre, des de fa molt de temps, ens hem sabut divertir, amb música i traca, però sense destruir el silenci de manera massiva i deixant poc espai al dret a una vida amable dins la ciutat.

Sociòleg i traductor