La Vall té memòria: el cas del pàdel

La Vall té memòria, encara que alguns pensen el contrari. I, quan el PP intenta convertir el soroll en substitut de la veritat, convé recordar que mentre uns confonen, nosaltres governem. Esta és l’essència del debat que vivim al voltant de les instal·lacions de pàdel: un govern que dona explicacions, resol problemes i actua amb transparència; i una oposició que manipula, tergiversa i evita parlar del que realment importa.

El primer que vull fer és contar què va passar realment amb Vallpala. Posar ordre no sempre és fàcil, però és el que tocava. El 2017 es va resoldre la concessió perquè els informes tècnics ho exigien. I no parlem de simples advertiments, sinó d’irregularitats molt greus: incompliments del plec, obres sense llicència, modificacions unilaterals i espais que ni tan sols complien criteris d’accessibilitat. Tot això, avalat pel Consell Jurídic Consultiu, que va confirmar que la decisió de resoldre estava jurídicament ben fonamentada. Ignorar aquelles advertències hauria sigut prevaricar. Actuar no era una opció; era una obligació. I això és exactament el que vam fer.

El més sorprenent és que el PP, que ara assenyala amb el dit i parla de decisions polítiques, el 2017 va fer exactament el contrari: es van abstenir perquè reconegueren públicament que els informes eren molt greus. Així consta a les actes i gravacions del ple municipal. L’hemeroteca és tossuda. Què ha canviat ara? Res. Només la seua necessitat de fer soroll davant un govern que funciona i soluciona. La incoherència del PP és un cas d’estudi: en aquell moment ens demanaven actuar. I ara, anys després, volen fer-nos creure que no ho van dir.

Problema enquistat

Des del govern municipal hem posat fi a un problema enquistat. Amb l’acord que hem signat amb l’empresa concessionària s’acaben els litigis judicials i es recuperen les instal·lacions per a la gestió pública. L’Ajuntament pagarà 705.000 euros, amb un descompte de 119.000 euros per a compensar deutes i posarà fi a una situació enquistada i que posava en perill que les instal·lacions seguiren obertes.

Dir que esta situació és culpa del govern actual és d’un cinisme majúscul. Qui va crear el problema és el PP. Qui el va agravar? El PP. I qui l’ha resolt? Este govern. Perquè l’origen està en 2011. El PP va adjudicar la concessió a una empresa creada el mateix any, sense experiència en la gestió esportiva. Tots els informes advertien del risc. L’Ajuntament sabia que no podia permetre’s aquell projecte. I, malgrat això, el PP va tirar endavant una operació que només tenia una finalitat política: fer-se la campanya electoral de 2011 amb diners, riscos i terrenys públics.

Els terrenys públics es van regalar durant 30 anys a una empresa privada per fer un projecte que no es sostenia sobre el paper. I, tot i això, el PP va continuar: va perdonar taxes, va condonar el cànon i fins i tot va retornar la fiança. "Al mal tiempo buena cara", deia Óscar Clavell en 2012. No sé si era ironia o arrogància. Pero el que sí sabem és qui paga ara aquella jugada: tota la ciutat.

Model caducat

Herminio Serra n’és l’alumne més aplicat d’eixe model de fer política. L’escola Clavell és la que veu bé soterrar morts falsos al cementeri municipal, dir que la catedral de Burgos no existeix o governar per als amics abans que per a la gent. Serra és el tercer candidat del PP en tres eleccions. Zero projecte. Zero lideratge. Un model polític caducat, d’ocultació, de mentides i d’amistats. És impossible construir ciutat així.

I mentre ells fan soroll, nosaltres treballem. Des de 2015 hem aplicat rigor, control i responsabilitat institucional. Sense excuses. Exemples? Hem recuperat més de 700.000 € de l’empresa del fem. Hem posat ordre en la neteja viària. S’ha fet la primera fase de les obres del segon poliesportiu. Hem recuperat la piscina d’estiu per a transformar-la en un parc aquàtic 100% públic. Este és el nostre model: gestió, planificació i futur.

Algú pot preguntar-se per què parlem de Vallpala ara. La resposta és simple: perquè governar és donar explicacions. No és mirar arrere; és rendició de comptes. Quan el PP manipula, cal respondre amb veritat. Quan confonen, cal destapar-ho. Quan el soroll vol tapar la feina, cal posar llum. És el que hem fet sempre i és el que continuarem fent.

Recuperar les instal·lacions de pàdel per al públic no és només solucionar un problema antic: és construir una ciutat amb serveis públics de qualitat i amb futur. La Vall no es podia permetre tancar eixa infraestructura i deixar-la perdre. El que ve per davant és il·lusionant: per fi ens podrem plantejar millores a curt, mitjà i llarg termini. Deixem enrere un temps d’incertesa en el qual no podíem més que fer un mínim manteniment. I obrim un temps de futur. Perquè la Vall no vol soroll. Vol solucions. I això és el que este govern continuarà oferint: veritat, responsabilitat i futur.