Trastorns de la conducta alimentària: del silenci al compromís col·lectiu

Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (30 de novembre), és imprescindible posar el focus en una problemàtica que afecta milions de persones arreu del món. A escala europea, la prevalença d’aquests trastorns se situa al voltant del 2,2%, i són més freqüents entre dones adolescents i joves. De fet, en l’àmbit estatal, entre el 4,1% i el 6,4% de les dones de 12 a 21 anys estarien experimentant un trastorn de la conducta alimentària (TCA), mentre que la prevalença en homes en seria aproximadament del 0,3%. Tot i això, centrar-nos exclusivament en aquesta diferència –encara que és rellevant– no hauria d’invisibilitzar el sofriment de moltes altres persones que, independentment de la seua edat o gènere, també pateixen un TCA, un trastorn que en molts casos pot arribar a convertir-se en una malaltia crònica i fins i tot letal.

Més enllà dels quadres diagnòstics, els TCA generen un impacte tan profund en les persones que els pateixen que costa creure –tal com de vegades s’afirma– que siguen una lliure elecció, un crit d’atenció premeditat o el resultat d’una simple enrabiada. La gènesi d’aquests trastorns és extraordinàriament complexa, fins al punt que la ciència encara no ha pogut determinar quin pes té cadascun dels factors que els desencadenen, probablement diferents en cada cas. El que sí que sembla evident, com passa en molts altres problemes de salut mental, és que certes característiques personals –des de la predisposició genètica fins a dificultats per a regular el malestar emocional– interactuen amb factors contextuals diversos. Entre aquests factors contextuals, hi trobem des de la idealització social d’un determinat tipus d’imatge corporal fins a la convivència en entorns de socialització que, massa sovint, centren els seus esforços a gestionar el que és «urgent», deixant de banda les necessitats importants de les persones que en formen part. Així, els TCA van molt més enllà de ser un problema d’imatge corporal, un patró d’alimentació desregulat o una activitat física excessiva: són una experiència complexa i profundament condicionant en què interactuen elements biològics, psicològics i socials.

Enfocament interdisciplinari

En conseqüència, és fàcil coincidir amb els qui, en l’àmbit científic i tècnic, insisteixen que l'abordatge dels TCA és complex i requereix un enfocament interdisciplinari en el qual, a més de recuperar els paràmetres biomèdics, la persona reprenga el seu projecte vital des del benestar psicològic i social. Més encara, s'insisteix en la necessitat de dedicar més esforços a la prevenció universal dels problemes de conducta alimentària i la seua detecció precoç perquè, en cas de produir-se, la interferència en la vida de les persones (i les seues famílies) no siga tan significativa. Per a aquest propòsit, és fonamental comptar amb una cobertura més gran de professionals especialitzats, però també amb entorns promotors de salut que actuen amb corresponsabilitat en la cura.

Per aquest motiu, i amb la finalitat de facilitar aquesta tasca, el Vicerectorat d’Estudiantat i Vida Saludable presenta la Guia per a la prevenció i l’acompanyament dels trastorns de la conducta alimentària en l’UJI. Aquesta guia pretén difondre informació rigorosa sobre els TCA per a erradicar creences desajustades i l’estigma que, sovint, els acompanya. A més, inclou pautes generals d’acompanyament que, des de l’acceptació, l’escolta activa i la compassió, contribuïsquen a millorar la comprensió i la convivència amb aquelles persones que, més enllà de la seua identitat, conviuen amb un TCA. Amb aquesta i altres accions integrades en el I Pla de Salut Integral de la Universitat Jaume I, la institució reafirma el seu compromís amb la promoció de la salut mental i amb la prevenció de problemàtiques tan complexes com són els trastorns de la conducta alimentària.

* M. Carmen Pastor Verchili, vicerectora d’Estudiantat i Vida Saludable

* Cristina Giménez García, directora acadèmica del Centre Sanitari UJI