Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | AL DÍA

Gastronomia

Una cosa és la gastronomia, tota una altra és el menjar. Els romans , que sempre tenien eixes frases tant ampul·loses i contundents que sembla que eren com una sentència, ja ho deien de moltes i variades maneres per a significar la importància que la menja ha tingut sempre en la vida humana.

Per sort vivim en uns temps en que la major part de les persones han oblidat el que significa tindre, patir fam. Ara cal llegir premsa, vore TikTok o Facebook i d’altres aplicacions per a saber-ne alguna cosa del tema. I poder comprovar com la fam continua sent un flagell encara massa present en una gran majoria de la població d’arreu del món. I també a casa nostra. I no cal sinó vore les necessitats dels bancs d’aliments que han de proliferar per tal que moltes famílies puguen menjar tal i com deurien.

Però al final el que passa és que s’ha posat de moda des de fa uns anys i abastant tots els espais socials, el tema de la gastronomia. Això sí, entesa no ja com la urgència o necessitat d’omplir la panxa sinó com una imatge més de la societat del consum i, també la mistificació i la desmesura.

La gastronomia, com concepte i pràctiques culinàries ha esdevingut tot un món. Menja, beu i juga, que a la mort no hi ha cap plaer, diu la frase llatina. Ara la gastronomia s’ha convertit en un joc i això, en certa mesura ha banalitzat el tema del menjar i la necessitat imperiosa de guanyar-nos el pa de cada dia amb esforç. En certa manera és una bona cosa no haver de lluitar aferrissadament per portar-se un mos a la boca com ha passat durant segles i segles. Cal saber-ho. Perquè després de les coses que estem veient cada dia i no forçosament als extrems del món sinó molt a la vora, és una bona pràctica mental i fins i tot social, tindre-ho present.

Solidaritat

De manera directa no millorarem la fam dels desvalguts. O molt poc. Però amb una idea de solidaritat que incloga aquells que tenim al costat i els que viuen lluny, hauríem de considerar la gastronomia com un luxe esporàdic i no convertir-la en la senyal massa sovint única d’entendre la vida.

Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents