Opinión | AL DIA
Foscor
La foscor espanta. Tots sabem que les hores de negre ens fa por als humans. Venim de segles on la llum no era sinó la natural, la del sol o alguna nit, excepcionalment clara, de la lluna. Però les races humanes sempre hem viscut, con qui diu, dins un espai personal i social on cap llum externa i artificial ens condicionava l’existència. La vida diària quotidiana. Ara, en cosa de dos dies, en termes històrics, hem passat a tindre llum, claredat, per a vore’ns sempre que volem. I això resulta ser una cosa ben bona, agradable i profitosa.
Des del temps dels ciris, canelobres o cresols s’ha arribat al led. Eixa llumeneta tan barata, directa, revolucionària i invasora que de vegades ens impedeix observar aquells espais que poden aportar-nos benestar físic i mental. Ara però, no solament les ciutats s’han il·luminat per a tranquil·litat i benefici de la ciutadania, sinó que també al món rural hi podem trobar una llum incerta o feridora enmig del no res.
Cada cosa té el seu univers.
La foscor s’ha convertit en un bé escassament preat i ho patim. Especialment aquests dies propers al Nadal. Quan s’ha posat de moda instal·lar lluminàries arreu. De vegades amb un criteri excessivament laxe de cara a la protecció de la foscor.
I no és que la llum haja invadit carrers i places. No. És que ho fa amb desmesura, tant per la quantitat com pels horaris fins quan es mantenen enceses bombetes i adornaments més enllà del raonable.
S’ha acabat creant espais lumínics, principalment a les zones ciutadanes o periurbanes com una mena de cuirassa que no ens deixa saber que, al darrere de les nostres finestres, hi ha una vida enorme i extensa que anomenem nit.
La foscor, malgrat la por que ens imposa, és al mateix temps un espai necessari per a la vida. No podem viure contínuament desperts. I les llums urbanes ens aclaparen de manera excessiva. Cal donar espai a les altres formes de vida. No tan sols per respectar aquells éssers vius i vegetals que necessiten el canvi de llum a foscor, sinó per a que els nostres propis ritmes circadiaris ens permeten viure com el que som. Animals lligats a la natura. Ho entenguem o no.
Es sociòleg i traductor
Suscríbete para seguir leyendo
- La nave de Monfort en la Avenida Valencia de Castelló tiene nuevo inquilino: Este es su nuevo uso
- Pablo Hernández, después del Castellón-Leganés: 'Le pido a la gente que disfrute de esto, hacía tiempo que no se vivía una situación así
- Castelló activa un nuevo uso de la tarjeta ciudadana relacionada con la tasa de la basura. ¿En qué consiste?
- La historia del restaurante que ganó la primera estrella Michelin para Castellón en 1975… y del que nadie se acuerda
- La gran nevada de Castellón cumple 80 años: la ‘gelà del 46’ cambió la provincia
- Una alumna del IES Bovalar de Castelló estudiará un curso en Canadá gracias a Amancio Ortega: 'Una gran oportunidad
- Suspendida la batida por Sonia en Orpesa: El operativo la busca en el entorno del puerto deportivo
- Castelló celebra este domingo la festividad de Sant Antoni con la mirada puesta en el cielo. Los actos
