Foscor

La foscor espanta. Tots sabem que les hores de negre ens fa por als humans. Venim de segles on la llum no era sinó la natural, la del sol o alguna nit, excepcionalment clara, de la lluna. Però les races humanes sempre hem viscut, con qui diu, dins un espai personal i social on cap llum externa i artificial ens condicionava l’existència. La vida diària quotidiana. Ara, en cosa de dos dies, en termes històrics, hem passat a tindre llum, claredat, per a vore’ns sempre que volem. I això resulta ser una cosa ben bona, agradable i profitosa.

Des del temps dels ciris, canelobres o cresols s’ha arribat al led. Eixa llumeneta tan barata, directa, revolucionària i invasora que de vegades ens impedeix observar aquells espais que poden aportar-nos benestar físic i mental. Ara però, no solament les ciutats s’han il·luminat per a tranquil·litat i benefici de la ciutadania, sinó que també al món rural hi podem trobar una llum incerta o feridora enmig del no res.

Cada cosa té el seu univers.

La foscor s’ha convertit en un bé escassament preat i ho patim. Especialment aquests dies propers al Nadal. Quan s’ha posat de moda instal·lar lluminàries arreu. De vegades amb un criteri excessivament laxe de cara a la protecció de la foscor.

I no és que la llum haja invadit carrers i places. No. És que ho fa amb desmesura, tant per la quantitat com pels horaris fins quan es mantenen enceses bombetes i adornaments més enllà del raonable.

S’ha acabat creant espais lumínics, principalment a les zones ciutadanes o periurbanes com una mena de cuirassa que no ens deixa saber que, al darrere de les nostres finestres, hi ha una vida enorme i extensa que anomenem nit.

La foscor, malgrat la por que ens imposa, és al mateix temps un espai necessari per a la vida. No podem viure contínuament desperts. I les llums urbanes ens aclaparen de manera excessiva. Cal donar espai a les altres formes de vida. No tan sols per respectar aquells éssers vius i vegetals que necessiten el canvi de llum a foscor, sinó per a que els nostres propis ritmes circadiaris ens permeten viure com el que som. Animals lligats a la natura. Ho entenguem o no.