De babosos i lladres

Vull creure, honestament, en la sinceritat de les paraules escoltades esta setmana des del portaveu socialista al Ple de la Diputació de Castelló quan va condemnar la corrupció dins de la seua pròpia organització, així com en el fàstic davant els presumptes casos coneguts recentment que afecten a les comarques de Castelló, ara sota investigació policial.

De la mateixa manera, vull pensar que era sincer el rebuig expressat per la presidenta al Ple davant els últims escàndols d’assetjament. I és cert que s’ha actuat amb rapidesa cessant un càrrec assessor després de fer-se pública la seua imputació per abusos a menors. Ara bé, costa de creure que, si com ell ha dit «viene de hace unos meses y todo sigue con normalidad», ningú no tinguera constància de l’existència d’una causa tan greu abans. Açò, com a mínim, mereix una explicació aquesta situació.

En qualsevol cas, el rebuig personal, que compartisc, no és suficient. Cal fer més davant aquesta situació.

Detectar persones corruptes o assetjadores no és senzill: ningú no es presenta com a delinqüent quan ocupa un càrrec. Però el poder, tal com s’organitza dins les estructures polítiques, pot afavorir situacions d’abús i atraure tan corruptes com qui els dona cobertura, i no totes les organitzacions ho pateixen amb la mateixa intensitat.

Els partits polítics són, en bona mesura, un reflex de la societat. Però precisament per l’exemplaritat que se’ls pressuposa, cal redoblar els esforços: més vigilància, mecanismes de resposta immediata i cap treva ni mirada cap a un altre costat.

David Guardiola és portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo