Desemparament

Any rere any, un munt de persones, il·lusionats, il·lusos compren loteria pensant en la bona sort que els vindrà. Quan comprem, ens posem en llista d’espera com en la sanitat, i així anem fins que ens toca o no. Sabem de primera mà que en la loteria sempre guanya la banca, que es queda amb la mala sort: els premis no repartits, el guany del negoci i l’impost a qui li toca. En la sanitat, les llistes d’espera, són conseqüència de la manca d’inversions de part dels diners que prèviament hem pagat i en política, l’estupidesa, és allò més repartit, encara hi han il·lusos, il·lusionats que sempre aposten pel mateix número. En el món, la corrupció i l’assetjament, són dos elements sistèmics del teixit econòmic i social de cada nació.

La política, l’administració, els partits polítics amb poder i les grans empreses, cada una amb la seua mesura, són col·laboradors necessaris, exercint-les o participant en la seua consecució. Els motius són diversos: l’ambició, el poder, la possessió, el domini l’enveja. La causa: els interessos creats per les institucions públiques, els polítics, els partits o les empreses que toleren o promouen l’ocasió, l’oportunitat, el silenci còmplice i tolerant, el poder. La culpa: a pesar tot del que disposem: serveis d’inspecció, defensa dels clients, defensor del poble, control intern etc..., és la manca clamorosa d’un control independent de l’entitat que els crea, una autoritat que tinga poder per investigar i esbrinar la veritat o no de la denúncia i si de cas, tallar-la de soca i arrel.o estem veient des de fa tant de temps que està en el bressol del cervell, el convenciment que la corrupció i l’assetjament és normal.

Les empreses privades o públiques venen la figura del defensor del client i els polítics la del defensor del poble com un avanç social i democràtic que manifesta la preocupació amb els clients i o els ciutadans. Res més irreal, els defensors dels clients, estan sotmesos a les directrius de l’empresa, i el defensor del poble, al govern o majoria política que els anomena i és una autoritat moral al que cap entitat pública ni privada li fa cas. El còmplice del crim de la corrupció i l’assetjament és generalment la nostra propia indiferència.

Suscríbete para seguir leyendo