Natzaret: on la Trinitat es va fer llar

En acostar-nos al final d’aquest any Jubilar, en el qual tantes gràcies hem rebut i tantes ferides s’han deixat acariciar per l’entranyable misericòrdia de Déu, avui posem la nostra mirada en la Sagrada Família de Natzaret. En ella, com a ofrena vessada, dipositem la sembra que (en forma de promesa) hem collit durant aquest any: una esperança humil, nascuda en el quotidià, en despertar-se d’aquestes llavors que creixen en silenci en la terra bona de l’Evangeli.

Natzaret és l’escola de santedat silenciosa, la llar on la Trinitat va albirar un espai profundament humà per a mostrar-nos que la vida familiar, viscuda en esperit i veritat, pot convertir-se en una litúrgia quotidiana. En la Sagrada Família, el misteri amagat des de segles troba el seu estatge entre les mans callades de Josep, el cor contemplatiu de Maria i el batec de Jesús, on l’invisible de Déu es torna tendresa que sosté la vida.

De Santa Maria, la Mare del permanent fiat, aprenem la docilitat que no es trenca, la maternitat teològica, la disponibilitat absoluta que espera callada i guarda en el més profund aquells signes que no som capaços de desxifrar (cf. Lc 2, 19).

De sant Josep, el guardià del Misteri, aprenem la fidelitat silenciosa que neix de l’abandó total i la fortalesa tranquil·la del qual roman simplement per amor. Ell no va proferir una sola queixa contra Déu, no va reclamar cap lloc, no va exigir un lloc a la casa… només va obeir, va custodiar i va sostenir el que el Pare havia pensat per a ell.

I, en el centre, Jesús, el Fill etern que va voler aprendre a caminar sostenint-se en unes mans humanes, com les teves i les meves. La seva infància és una preciosa epifania d’humilitat: parla d’una obediència cega que, anys més tard, segellaria en una Creu. De la seva vida aprenem que el diví pot florir en la vida diària, en el simple i en el pobre.

Si aquest Any Jubilar ha estat un camí de gràcia, dipositem tot el rebut en la falda de la Sagrada Família de Natzaret, la nostra llar espiritual: el racó amagat en el cor de Déu on l’omnipotència es va fer vulnerabilitat i on la salvació va començar a bategar en la llar d’un humil fuster.

Bisbe de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo