La venjança i les aparences

Segons Confuci, «quan inicies un viatge cap a la venjança cava dues tombes». Des de juliol del 2023, quan el PP va guanyar les eleccions generals però li va ser impossible conformar un govern, la seua finalitat i la del seu apèndix polític Vox ha estat la venjança per no aconseguir la governació havent-les guanyat. La tàctica ha estat desprestigiar la presidència del govern.

Durant quasi tres anys, els dos partits han estat fustigant acarnissadament perquè el president del govern convoque noves eleccions. Infinitat d’acusacions, falsedats, entrebancs legislatius i un ús desproporcionat d’un poder judicial deutor que projecta un aparent seguidisme ideològic que compleix amb suficiència el desprestigi i la condemna del telediari.

Com que amb aquesta estratègia, sols han aconseguit que tota la resta de partits amb el PSOE al capdavant, s’enroquen i el govern continua endavant, i veient que les eleccions generals de 2027 estan ja a la vista, però suficient lluny perquè el principal partit del govern tinga temps de recuperar-se, s’han preocupat. Aleshores, els dos partits, mare i fill, xarraren i acordaren una nova tàctica: Vox no aprovaria els pressupostos de les comunitats que domina de sotamà i el PP, titular del poder, aprofitant l’avinentesa, convocaria eleccions en cascada.

Finalment, han passat les eleccions d’Extremadura, les primeres, PP i Vox, les han guanyades. Pot ser aquestes eleccions han estat la culminació d’un acord de tenalla entre Vox i el PP contra el PSOE i els que el sostenen. L’estratègia puix, és aprofitar i exposar la decadència socialista expressada en les urnes en les successives eleccions que perdria. La pèrdua forçaria al PSOE a convocar eleccions generals, i humiliat i destrossat, les perda eliminant de retruc a Pedro Sánchez i el seu equip. Si ho treballen bé potser tindran l’ajuda del foc amic que habitualment provoquen Felipe González, García Page, Juan C. Rodríguez, etc. De moment els ha eixit bé. Aparentment la idea és bona. Però cal tenir en compte que de vegades les aparences enganyen i en les següents convocatòries amb candidates de més pes i més bragades (amb perdó), pot ser que els resultats no seguisquen el mateix patró i s’haja d’aprofitar la segona tomba política.

Suscríbete para seguir leyendo