El que Costes no mira

De nou, acabant l’any, la mar ha disparat la grava contra les cases a Almassora. Esta volta les onades han colpejat el panyet de casetes del camí la Mar, uns habitatges amb tanta història que molts es van edificar al voltant d’un antic magatzem. Allí s’encaixaven les clementines que, amb l’ajuda de bous que arrastraven les barques sobre l’arena, s’embarcaven cap als mercats del món.

De nou la maror ha saltat el muro, precisament on hauria d’estar construïda una de les dos esculleres que mai arriben. I això indigna encara més.

Perquè la modernització del Port de Castelló al 1902 va encetar una regressió al sud a la que ningú ha fet front i ha generat molt de mal. Tant, que després d’inundar-se cultius i terres, només un muro construït fa dècades i a punt de col·lapsar evita que més cases d’Almassora s’aneguen.

I la ciutadania n’és tan conscient del perill del Port que quan el PP va projectar la gran ampliació de 2004 es va mobilitzar i va presentar centenars d’al·legacions. Però el Govern de l’època -i els posteriors- va fer oïdes sordes. I cap administració ha fet complir mai les mesures de protecció i ambientals fixades.

Ara, mentre la mar se n’ix, sense les esculleres promeses, amb una Llei de Costes estatal desfasada i amb una Llei valenciana de costes sense competències, Costes exigeix a Almassora endarrerir la línia de ribera.

Perquè Costes mai li ha reclamat al Port complir les seues obligacions i activar mesures per frenar la regressió que causa?

Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo