Seria bo

Ja ho expressava l’inefable Jean-Claude Juncker quan deia «tots sabem què és el que cal fer, però llavors no sabem com ser reelegits un cop ho hàgem fet». La coalició que regia la vida municipal abans del maig de 2023 va proposar moltes coses per a Castelló però ni aleshores van saber ni ara procuren comunicar-les amb suficiència.

Avui ningú del dos, junts o separadament, tenen establida cap estratègia que elimine o menystinga tota la voràgine informativa que publiciten des de ca la vila de les coses que fan per mínima que siga. Els actuals llogaters de ca la vila estan vivint de les propostes i previsions que els anteriors regidors feren, però que no portaren a terme ni iniciaren: l’Hospital General, els parcs, les zones de baixes emissions, etc. De tot s’han apropiat i estan quedant com uns grans gestors d’allò que els altres començaren. No obstant això, de tot allò que prometeren en les reunions de barris, sols una ínfima part s’ha portat a terme i ja ens estan preparant per a d’aquí a un any i mig, per repetir el mateix sainet de què volen fer: que han fet tot el que els altres no acabaren, que no han tingut temps, que si el govern central, que si els aiguats o les sequeres. Són com l’acudit d’aquella persona que amb quatre matrimonis i setanta anys encara era verge: li preguntaren per què i la resposta va ser «el primer era arquitecte i sols feia projectes, el segon era funcionari i tot ho deixava per a l’endemà, el tercer era polític i tot eren promeses i el Quart era sindicalista i tot eren reunions on no s’aclaria res». Una semblança de l’oposició als romans en la magnífica pel•lícula dels Monty Python La vida de Brian on tot eren reunions i cap resultat. Cap dels dos presenta res que puga apujar-los a aspirar a guanyar, res que emocione o desperte als seus partidaris i a la ciutadania en general que són molts que esperen una mena de miracle polític que il•lusione.

Centrats en qüestions importants, però secundàries dins del panorama polític no es troba cap projecte, cap crítica, cap reivindicació substancial de propostes factibles. Els ciutadans estan farts de projectes, de tornar demà, de promeses, i de reunions. Seria bo fer coses diferents.

Suscríbete para seguir leyendo