La llibertat i el dret

L’any 2003, milers de ciutadans eixíem al carrer per a cridar «No a la guerra», una guerra que va iniciar el president del Partit Popular, Aznar, amb els presidents dels EUA i del Regne Unit, amb la mentida que l’Iraq tenia armes de destrucció massiva. Una mentida que va arrasar un país i va suposar centenars de milers de morts, sense que cap d’aquests criminals de guerra haja tingut un juí. Ara, també amb mentides, Trump ha agredit Veneçuela, ha segrestat Maduro, ha assassinat desenes de persones i ha vulnerat no sols el dret internacional, sinó també el dret dels EUA. I tot això no per la llibertat o la democràcia, sinó per a garantir-se el petroli i els interessos del poderós, per damunt de la sobirania dels pobles.

L’alegria i l’esperança dels exiliats polítics veneçolans, ací a la nostra ciutat, en veure caure el dictador, és molt comprensible. L’intent d’utilització d’aquesta alegria per part de la dreta, també la de Castelló, on regidors del govern de Begoña Carrasco van protagonitzar la jornada, és de mediocres, estúpids i, sobretot, molt perillós.

Mediocres perquè estan fent la pilota a Trump, dient que ha tornat la llibertat, quan aquest ha deixat clar que només vol petroli; estúpids perquè no estan entenent com ens afecta això, tant en l’obtenció de matèries primeres com en el manteniment de la sobirania de l’Estat; i perillosos perquè, per a la dreta, les normes només s’apliquen a qui ells volen. I si no som tots iguals davant la llei, si uns poden robar-nos però nosaltres no ens podem defensar, no existeix la llibertat. No voler veure-ho és creure que estaràs en el grup que es salta la llei, i aquesta gent és la més perillosa.

Portaveu de Compromís a l'Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo