Un acord irrenunciable

Durant dècades, la Comunitat Valenciana ha arrossegat el pes d’un sistema de finançament profundament injust que ens relegava a la cua de l’Estat en transferències per habitant. I, fins ara, cap govern s’havia atrevit a posar el fil en l’agulla i treballar en un nou model que acabara amb estre tracte desigual. Però eixe moment ha arribat.

Ens trobem en un moment decisiu. La nova proposta de finançament autonòmic del PSOE s’ha de vore com una eixida històrica a l’infrafinançament crònic que patim. Ens permetria passar de l’última posició en recursos per habitant a la segona gràcies a l’arribada de 3.770 milions addicionals extra cada any que, baixant al carrer, equivalen a construir 200 centres de salut, 400 col·legis en un sol any o milers d’habitatges nous per a joves i famílies. No és poca cosa i, per això, este acord és irrenunciable.

És ací on la política ha de demostrar la seua utilitat real. Ara el deure és millorar i aprovar esta proposta. Sense excuses, perquè el benefici per als cinc milions de valencians és evident. Espere, confie i desitge que el PP valencià no continue aferrat a la doctrina de bloqueig de Feijóo perquè, al cap i a la fi, no estan castigant el Govern, estan castigant la totalitat de la ciutadania. Fins ara, l’únic que hem sentit d’ells són crítiques, però no són capaços d’oferir cap alternativa.

Mentrestant, nosaltres, hem reconegut el dèficit històric i hem plantejat una solució històrica a un problema enquistat, perquè eixa és la nostra responsabilitat. Ara, l’únic que demanem és que la dreta tinga altura de mires i pose per davant els interessos valencians per damunt de les sigles. Perquè amb este acord, guanyem tots.