Janus

Ja estem en el 26. Deixats enrere els dies de menjars i festes familiars. De reüll mirem l’any passat i encarem el vinent amb major o menor esperança i el desig de felicitat. O com a mínim de benestar. Em permet una referència personal ara. Enguany i per primera vegada en la vida he considerat un futur incert per al món. Veneçuela ha segut l’esclat del pensament. No per mi personalment sinó pels meus nets.

Millor o pitjor els anys passats els anàvem superant a tranques i a barranques, però amb una determinada certesa. Alguns fets internacionals recents ens impulsen cap a unes incerteses enormes.

Janus, el vell guardià romà de les portes n’ha tancat una amb pany i clau. Però a la porta que ara ens ha obert no només hi apareix la incertesa sinó que constatem com de fràgil és l’equilibri mundial. Com estem pendents d’uns fils moguts des d’instàncies i paràmetres que desconeixem i sobre els quals no tenim possibilitat d’acció. Davant les estratègies diverses de les diferents àrees d’influència geoestratègica, els europeus, nosaltres, pobres valencianets dins aquesta Espanya secundària, no som ningú. Només, tal vegada com a membres d’una quasi federació europea, si ho encerta, podrem defensar els nostres valors.

Janus només mira amb el seu cap bicèfal. Però no ens diu res més en una primera instància. Caldria però, aprendre d’una de les seues altres aptituds com és la de guardar la casa. Ell era qui servia per defensar la llar. Però no ens hem d’enganyar. Janus és un mite, un deu, però només un símbol. Nosaltres necessitem fortalesa, diferents opcions fortes. I això només es pot, es deu construir, a partir dels valors defensats per occident per la Il·lustració, que ara semblen estar posats en qüestionament per idees forasteres. Però també per individus prepotents i narcisistes .

Més enllà del símbol, ara calen decisions clares i amples que impulsen les fortaleses que tenim a les nostres cases comunes. Si aquestes són bones per a altres països, cultures i gent ho haurem de demostrar de manera clara. I en això, desgraciadament, el Janus europeu ha actuat massa vegades amb una doble regla. Cosa que els altres, no europeus, han pogut observar i fins i tot patir.

Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo