Finançament just, una qüestió de futur

Parlar de finançament autonòmic pot semblar, a primera vista, un debat tècnic, llunyà, reservat a despatxos i tertúlies polítiques. Però la realitat és molt més simple i molt més quotidiana. El finançament és sanitat, és educació, són serveis socials, és atenció a la dependència, és habitatge públic, és transport públic i és capacitat de resposta davant les necessitats reals de la gent. En definitiva, són serveis públics. I des dels ajuntaments ho sabem bé.

Per això, al pròxim ple de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó des del grup municipal socialista defensarem una moció a favor del nou model de finançament autonòmic que ha posat damunt la taula el Govern d’Espanya. No ho fem per tacticisme ni per partidisme, sinó per responsabilitat institucional i per coherència amb una reivindicació històrica que el poble valencià arrossega des de fa molt de temps: posar fi a un sistema injust que històricament ens infrafinança.

El sistema actual porta caducat des de 2014. 12 anys en què la Comunitat Valenciana ha estat sistemàticament per davall de la mitjana en finançament per habitant, tot i assumir les mateixes competències que la resta d’autonomies. Açò no és un privilegi que reclamem, és una anomalia democràtica que cal corregir. I no és una reclamació d’un sol partit: ho han dit universitats, sindicats, empresaris, entitats socials i institucions. És, per tant, una evidència compartida.

Causa comuna

El PSPV ha sigut especialment reivindicatiu en esta qüestió. Tant és així que en la legislatura passada vam impulsar la Plataforma per un Finançament Just, amb l’objectiu d’unir veus i fer visible que esta no era una batalla partidista, sinó una causa comuna. Una reivindicació sostinguda en el temps, coherent i constant, que ara comença a trobar una resposta real gràcies al Govern d’Espanya. Per primera vegada en molts anys hi ha una proposta damunt la taula. El nou model de finançament que planteja el Govern d’Espanya no és un pedaç ni una solució provisional. Suposa reforçar l’autonomia financera, incrementar la corresponsabilitat fiscal i corregir desigualtats estructurals. Parlem de més de 21.000 milions d’euros addicionals per al conjunt de les comunitats autònomes i de 3.669 milions anuals més per a la Comunitat Valenciana a partir de 2027. És un increment del 18%. I suposa passar dels discursos als fets.

A més, el nou model incorpora mecanismes que responen als reptes reals del nostre territori, com un fons específic per al canvi climàtic, especialment rellevant en una zona mediterrània com la nostra on ja hem patit les conseqüències més greus d’esta realitat. I ho fa reforçant la capacitat de decisió de les autonomies, però també la seua responsabilitat en la gestió dels recursos. És una manera de garantir drets a la ciutadania en igualtat de condicions.

Davant d’esta oportunitat històrica, sorprén l’actitud del Partit Popular valencià. Quan a Madrid van governar amb majories absolutes, no van canviar el sistema. Quan han pogut facilitar més recursos a les autonomies, com amb la senda de dèficit o les entregues a compte, han votat en contra. I ara, quan per fi hi ha una proposta que beneficia clarament el País Valencià, prefereixen el soroll, el bloqueig i la crítica buida abans que defensar els interessos del seu territori. El PP valencià torna a demostrar que, quan pot fer, no fa.

Millors serveis

Un millor finançament autonòmic es tradueix en millors serveis públics i, per tant, en menys pressió sobre els ajuntaments. Es tradueix en una sanitat més forta i amb menys llistes d’espera, en una educació amb més recursos i en serveis socials millor dotats. I això repercuteix directament en la vida diària de la gent. Defensar un finançament just és defensar la capacitat de resposta dels pobles davant les necessitats dels veïns i veïnes. Ací és on es veuen clarament dos models de fer política. D’una banda, el de qui treballa, negocia i aconsegueix avanços reals, encara que siga difícil. De l’altra, el de qui prefereix instal·lar-se en el no a tot, en la confrontació permanent i en el càlcul partidista. No tots els models defensen igual la Comunitat Valenciana, ni tots posen els interessos de la ciutadania al centre de la política. Per això cal altura de mires i responsabilitat. Acceptar el nou model de finançament no és fer un favor a cap govern, és fer justícia amb un territori que porta molt de temps pagant una desigualtat estructural. És una decisió de present, però sobretot una aposta de futur.

Jo continuaré alçant la veu, reivindicant allò que ens correspon i defensant que els recursos arriben on han d’arribar: als serveis públics i a les persones. Perquè el finançament just no pot esperar més. I perquè defensar-lo és defensar que els valencians i valencianes tinguen més drets, més igualtat i més futur.

De nou, el socialisme valencià ha demostrat que té projecte, coherència i capacitat d’influència. Amb Diana Morant al capdavant, el PSPV representa una veu clara, ferma i valenciana, capaç de defensar els interessos del nostre territori sense submissió ni soroll estèril. El nou model de finançament és una oportunitat que no podem deixar passar.

Alcaldessa de la Vall d’Uixó