Un astut sàtrapa

Rob Reiner, el director americà de cine recentment assassinat juntament amb la seua dona va afirmar que «Trump està mentalment incapacitat per a ser president». No sols ell ho deia, hi ha molts més que pensen que és un negociador agressiu, mentalment inestable. Corre una frase de llegenda urbana, demostrada mentida, que afirma que la mare de Trump va expressar en una ocasió: «Sí, és un idiota, amb zero sentit comú i sense destreses socials. Espere que mai entre en política. Seria un desastre». És una badomeria, romanços de la xarxa, un rumor fals. Les dues frases coincideixen a definir a un sàtrapa compulsiu, un personatge que fa ostentació del seu despòtic i immens poder i unes ambicions desfermades. És com veure una vaca en la teulada i et preguntes: qui haurà estat el desficaciat que ha posat a eixe animal ací? Com diu Sir Francis Bacon «No hi ha cosa que faça més mal a una nació com el que la gent astuta passa per intel·ligent».

Trump és un ridícul pallasso feixistoide que se les dona de sabut i intel·ligent, perquè sap instrumentalitzar la realitat fins transformar-la en la veritat dels seus delers. Aquells que pensaven que una societat il·lustrada, coneixedora de la història, s’oposaria a les dictadures i abusos de poder i que personatges com Mao, Stalin, Hitler, Mussolini o Franco no es repetirien, estaven equivocats. Les realitats de Xile, Argentina, Perú, Hondures, Italià, Hongria, Rússia i els Estats Units ho confirmen. La marabunta del poder absolut avança imparable.

El desengany d’una part important de la societat els inclina cap a solucions equivocades d’autoritarisme polític i de polítiques econòmiques que els empobriran, sols cal mirar a eixos països. Les actituds i actuacions dels seus governants són un mimetisme dels autoritarismes absolutistes que al llarg del món hi ha hagut i s’han embegut, fent seua la frase L’Estat soc jo, dita per Lluís XIV de França, definitòria de l’absolutisme característic de totes les dictadures.

Malauradament, eixa societat espera un canvi de la seua situació com s’espera l’aigua de maig. Com deia el poeta grec Constantí Kavafis, es posen les millors gales esperant als bàrbars, no s’adonen que els bàrbars són ells.

Suscríbete para seguir leyendo