L’habitatge no és un ‘souvenir’

A Fitur hi ha una pregunta que no podem deixar fora del debat: per a qui és el turisme? Perquè quan una comarca es converteix en escenari, el risc és que la vida real, la de qui treballa, estudia, cuida i fa poble tot l’any es quede arraconada.

A les comarques de Castelló superem els 13.000 habitatges d’ús turístic registrats. No és una dada neutra, tensiona el lloguer, encareix els preus i expulsa, sobretot, el jovent. Es nota especialment a la costa, en municipis com Peníscola, Orpesa o Benicàssim. Si volem pobles vius, el dret a l’habitatge ha d’estar per damunt del negoci especulatiu.

Per això, des de Compromís defensem regular els pisos turístics amb valentia, establir limitacions, lluitar contra la il·legalitat i determinar criteris clars de convivència. Cal declarar zones tensionades per a poder actuar sobre els preus, impulsar taxes sobre usos turístics i fer que els recursos retornen en allò que sosté la vida: l’habitatge social, els serveis públics, la mobilitat, la neteja, la cultura i el patrimoni. Volem viure als nostres pobles i ciutats.

I no ho podem separar de la sostenibilitat. Sense planificació, el turisme intensiu multiplica residus, col·lapsa l’espai públic i precaritza feines. Si volem qualitat, apostem per desestacionalitzar, crear ocupació digna i ser coherents amb la transició ecològica. I això vol dir que els beneficis no queden en mans d’uns pocs, cal revertir-ho en pobles habitables, comerç local i cohesió social. Tot l’any, sense trampes.

Estem convençudes que podem fer altre relat. Un turisme diversificat, arrelat i respectuós, que pose en valor la cultura, la memòria i la producció local. A Vila-real, el FITCarrer n’és un exemple, arts de carrer que posen en valor la gastronomia i fan de l’espai públic un lloc de trobada i reflexió, fora de temporada i amb identitat pròpia. A Vistabella, Borriol o Betxí, les rutes, el patrimoni i les festes d’interés turístic demostren que el millor reclam és allò nostre.

La clau és que el turisme s’adapte als pobles, i no a l’inrevés. Les institucions han de coordinar-se i posar límits i garantir drets. Fem del turisme una oportunitat compartida, no una expulsió silenciosa.