D’ocupació, cotització i retribució

A Castelló les xifres d’ocupació no són del tot dolentes. Hem baixat del 10% d’atur i el nombre de cotitzants a la Seguretat Social supera els cent mil. Aquestes xifres no es poden atribuir a cap miracle castellonenc; la realitat és que se situen prop de la mitjana de l’Estat.

Això sí, a Castelló contrasten aquestes dades relativament positives d’ocupació i cotització amb els ingressos i el cost de la vida. La ciutat es troba per davall de la mitjana espanyola en ingressos per persona i per llar. Cobrem menys pel mateix treball i, com diu la dita, a gos flac tot són puces: als baixos ingressos s’hi suma un cost de la vida cada vegada més elevat.

Castelló encadena dos anys seguits de rècord en l’increment del preu de l’habitatge, amb uns lloguers impossibles i un preu dels pisos fora de l’abast de qualsevol família modesta. Tot això està passant davant la passivitat d’un govern de dretes que es despreocupa dels problemes reals de la gent. Per si això no fora prou, Castelló també està al capdavant de la pujada del preu dels aliments. És a dir, cobrem per davall de la mitjana, però els preus pugen per damunt, sense que ningú menege un dit. Així, les famílies no podem continuar.

Davant d’aquestes realitats, no deixa de ser sorprenent la propaganda de Begoña Carrasco i del PP. L’alcaldessa llança les campanes al vol mentre els treballadors i les treballadores veiem com ens allunyem del benestar que volem, tot i no parar de treballar. Cal que Carrasco abandone la propaganda i toque de peus a terra, perquè, si no, ben poc podrà fer per millorar la vida de la gent.

Portaveu de Compromís a l'Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo