Retornen els bàrbars

La invasió dels bàrbars és una pel·lícula valenta, il·lustradora i necessària, del director borrianenc Vicent Monsonís. Rodada al País Valencià i en català, empra escenaris de Nules i Borriana. El nom fa referència a un quadre pintat en 1887 pel pintor Ulpiano Checa, que representa l’entrada a tota brida d’una host de bàrbars, que en desfermada carrera entren per la via Flamínia de Roma. La imatge més enllà del llenç del Museu del Prado desaparegut en la posguerra incivil, representa una metàfora, el sentit figurat de l’escena: el vandalisme dels vencedors, arrasant-lo tot al seu pas, una imatge del que els espera als perdedors.

La pel·lícula es contextualitza en el temps de la misèria i la fam de la postguerra i en l’actualitat. La seua lliçó dona a conéixer dues realitats que convergeixen: les arbitrarietats del poder guanyador, nascut de la dictadura, que vol renàixer en el present. El film escarba el passat: els assassinats, en les actituds inhumanes i humiliants dels vencedors i ho conta amb tota la seua cruesa, sense donar peu a dispensar, exculpar, excusar, justificar o minimitzar uns fets que no tenen disculpa. Descriu amb un realisme dolorós les actuacions actuals de determinats polítics i ideologies que no nomena, però que tothom endevina. Magnifica en el relat, els ritmes i els temes. Grata en l’espoliació del patrimoni cultural i dels béns privats dels perdedors de la guerra.

Un retrat descriptiu, cru i emotiu a parts iguals de la repressió franquista i de la lluita dolorosa de moltes famílies per a recuperar les restes i la memòria dels seus avantpassats assassinats i soterrats en voravies. Un relat d’una posguerra desconeguda pel gran públic i que considere que hauria d’exhibir-se en tots els instituts i universitats d’aquest país. Molta gent, potser no és conscient dels sacrificis, les humiliacions, la persecució i la presó que sofriren els que van perdre la guerra o la por, dels que sense guanyar ni perdre perquè no varen participar, feien el possible perquè no els assenyalaren per no mostrar entusiasme proactiu pel moviment i l’església. No podem deixar de creure que la victòria sobre els bàrbars és possible, però si deixem marge, retornaran.

Suscríbete para seguir leyendo