Ni una, ni mitja, ni cap

L’any 2024 no era un any qualsevol per a la Matxà de Sant Antoni. Feia cinquanta anys de la seua recuperació gràcies a una entitat juvenil tan important per a Vila-real com els Lluïsos, que van saber retornar al poble una tradició que hui forma part indiscutible de la nostra identitat col·lectiva. La Matxà no va ser recuperada per cap administració ni institució: la va recuperar el poble, a través dels seus joves, per a tota la ciutat.

Precisament per això, i coincidint amb aquest aniversari tan significatiu, l’Ajuntament de Vila-real va aprovar per unanimitat, en gener de 2024, sol·licitar a la Generalitat valenciana que la Matxà fora declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial. Ho vam fer des del respecte, la responsabilitat i la convicció per protegir una tradició viva és protegir una manera de ser. Dos anys després, el silenci continua sent absolut i ens hem vist obligats a tornar a reiterar la petició en ple municipal davant el menyspreu del govern valencià del PP i Vox.

I això, sincerament, és una veritable vergonya. No només per la falta de resposta, sinó pel missatge que s’envia: el de menysprear Vila-real i les seues tradicions. A més, aquesta situació no és només una qüestió de números o d’inversions concretes, sinó de voluntat política i de respecte institucional. Quan una administració ignora de manera sistemàtica les demandes d’un municipi, el que realment està fent és desconnectar-se de la realitat de la seua gent, de les seues necessitats quotidianes i del seu potencial de futur. Vila-real no demana privilegis, demana justícia, equitat i el mateix tracte que reben altres ciutats del nostre territori.

El maltractament del PP a Vila-real des de València és, malauradament, històric, i el pitjor és que sovint ha estat encoratjat i emparat pel mateix PP de Vila-real, més preocupat per complaure el seu partit o ficar-nos pals a les rodes que per defensar la ciutat que diu representar.

Hi ha una cançó popular que diu: «Ja no canta el capellà, perquè no li’n donen ni una, ni mitja, ni cap». I aquesta és exactament la sensació que té hui Vila-real. Ni una, ni mitja, ni cap. Després de dos anys i mig de desgavell i caos del govern del PP i Vox a la Generalitat, Vila-real no ha rebut ni un nou centre de salut, ni més plans d’ocupació, ni bons de comerç, ni ajudes per a continuar la rehabilitació del Gran Casino, ni la recuperació de l’Agència Valenciana de la Innovació que Mazón ens va llevar per endur-se-la a la capital, ni més suport a les nostres entitats socials (ben al contrari), ni noves residències per a la gent major, ni un punt de trobada familiar, ni millores significatives en cap centre educatiu, ni ajudes per a instal·lacions esportives, ni un sol euro per al transport urbà, el Groguet, ni la nova residència per a persones amb discapacitat, ni l’ampliació del col·legi públic de la Panderola, ni un nou centre ocupacional, ni un centre per a l’Ateneu de dany cerebral, ni inversions per a la residència i centre d’Alzheimer Molí la Vila, ni les dues habitacions de respir promeses, ni tan sols el respecte mínim de contestar una petició per protegir la nostra Matxà entre altres. Ni una, ni mitja, ni cap.

Mentrestant, els alts càrrecs del PP valencià que gestionen els diners dels nostres impostos visiten la capital setmana rere setmana, pareix que visquen allí, anunciant inversions i repartint promeses. A Vila-real, els seus cotxes oficials sembla que només tinguen gravada una adreça al navegador: la seu del PP de Vila-real, on venen a contar mentides, una darrere l’altra.

Fa dos mesos que el nou president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha pres possessió del càrrec. Per lleialtat institucional i serietat, he volgut esperar que nomenara els nous càrrecs i tinguera temps de conéixer la situació abans d’iniciar un to reivindicatiu en defensa de la meua ciutat. Hauria sigut molt fàcil començar des del primer dia recordant la llarga llista d’incompliments d’aquests dos anys i mig o demanar una reunió immediata amb el president. Fins i tot vaig tindre la ingènua esperança que fora ell mateix, o algun dels seus consellers, qui ens telefonara. Però no ha sigut així.

Per això, la setmana pròxima demanarem formalment una reunió amb el president. Ho farem per tot el que Vila-real mereix i també per explicar-li un projecte clau de futur: la nova estació i la integració ferroviària de Vila-real, un projecte estratègic per a la ciutat, que permetrà eliminar la passarel·la aèria, cosir la ciutat i regenerar tot l’entorn urbà, i en el qual la Generalitat valenciana, com ocorre a tots els territoris, ha d’aportar la part de finançament que li correspon.

Defensar Vila-real no és una opció. És una obligació i una passió que fem des de la il·lusió. I ho continuarem fent amb respecte institucional, però també amb fermesa i determinació, perquè la nostra ciutat no pot continuar rebent, una vegada més, ni una, ni mitja, ni cap…

Alcalde de Vila-real

Suscríbete para seguir leyendo