26 mesures per a arreglar-ho

En política no val amagar-se, ni mirar cap a un altre costat. En política toca dir les coses clares i posar propostes damunt la taula. I per això el PSPV ha presentat 26 mesures urgents per a millorar la vida dels valencians i les valencianes en 2026. No són titulars buits ni promeses a l’aire. Són respostes concretes als principals problemes que té hui la nostra societat.

I què ha fet Pérez Llorca, davant d’estes propostes? Res. Silenci. Cri, cri. Ni una resposta, ni una proposta alternativa, ni una explicació. Quan toca parlar de vivenda, de sanitat, d’educació, de serveis socials, d’emergència climàtica, de transport públic o de finançament just, el Consell del PP desapareix. Un dels exemples més clars és el de l’habitatge, que és la principal preocupació de la gent. El Govern d’Espanya ha fet la seua part: ha aprovat una llei de vivenda que permet limitar preus, augmentar el parc públic i protegir les famílies.

Però esta llei només funciona si s’aplica. I ací està el problema: les comunitats governades pel PP, com la valenciana, es neguen a aplicar-la. La diferència és evident. A Catalunya, amb el president Illa, o al País Basc, on els socialistes formem part del govern, la llei de vivenda s’està aplicant i els preus estan baixant. On governa el PP, no. I després tenen la barra d’acusar el Govern d’Espanya de no fer polítiques d’habitatge!

El problema no és la llei

El problema no és la llei. El problema és qui no vol aplicar-la. La política d’habitatge del PP és la que hem vist la setmana passada a Alacant: una regidora adjudicant-se una vivenda de protecció oficial en la primera promoció pública que es feia en 20 anys. Eixe és el seu model. El de sempre, el que ja hem patit massa… Són experts en convertir un dret en un privilegi, confonent el servei públic amb l’interés propi.

Un altre exemple clar és el de les persones majors i les cures. Amb les mesures que proposem i amb el nou model de finançament autonòmic plantejat pel Govern d’Espanya, la Vall d’Uixó podria tindre una residència pública de gent gran, digna i de gestió directa. És una reivindicació que venim defensant des de fa temps, perquè sabem que les cures i l’atenció a la dependència seran un dels grans reptes dels pròxims anys. Però, una vegada més, el PP calla. Ni des del Consell ni des de la Vall han dit mai com pensen garantir una atenció adequada a la gent gran.

Precisament el passat dissabte, a Castelló, el PSPV ha celebrat un acte sectorial sobre serveis socials, perquè tenim clar que les propostes que presentem han de ser també les propostes de la societat valenciana. Allí, la nostra secretària general, Diana Morant, ha sigut molt clara: cal blindar les ajudes a la dependència i dotar els ajuntaments de més recursos per a gestionar els serveis socials.

Inversió en dependència

El Partit Popular i primer Mazón i ara Pérez Llorca han abandonat els ajuntaments i els treballadors socials, amb una Conselleria de Serveis Socials que està a la cua en inversions. El resultat és evident: usuaris abandonats i una llista de dependència que ja supera les 14.000 persones a la Comunitat Valenciana. Front a això, el Govern d’Espanya ha incrementat la inversió en dependència de 85 a 285 milions d’euros entre 2018 i 2024. Les dades no enganyen.

El mateix passa amb la sanitat pública, amb l’educació pública o amb els serveis socials. El PSPV proposa revertir privatitzacions, reforçar l’atenció pública, recuperar el Pla Edificant (això desbloquejaria definitivament les necessàries obres al CEIP Assumpció i al CEIP Lleonard Mingarro), reduir llistes d’espera en dependència o recuperar la gratuïtat del transport públic per als joves. Propostes concretes davant problemes reals, que el PP no vol ni escoltar.

Tot això està íntimament lligat al finançament autonòmic. El Govern d’Espanya ha posat damunt la taula una proposta de nou model que suposaria 3.669 milions d’euros més a l’any per a la Generalitat valenciana. És una oportunitat històrica per reforçar serveis públics, invertir en vivenda, en sanitat o en una residència pública per a la gent gran a la nostra ciutat. I, una vegada més, el PP diu que no. Prefereixen parlar de baixades d’impostos a les rendes més altes abans que garantir drets i serveis públics forts a tota la ciutadania.

La diferència entre models és clara. D’una banda, un PP que quan pot fer, no fa. Que calla davant les propostes i que ofereix el mateix model fallit a la Generalitat i als ajuntaments. El que no fan des del Consell tampoc ho faria ací el PP local, que l’únic rumb que segueix és el que li marquen des de dalt. De l’altra, el projecte socialista té idees valentes per a millorar la vida de les valencianes i els valencians, propostes i capacitat de govern. Estem preparats per a governar i, sobretot, per a tornar a arreglar allò que el PP ha destrossat.