Defensar la cerámica, ocupació y futur

Hi ha decisions que es prenen lluny, a Brussel·les, però que es noten ací, en cada polígon, en cada empresa, en cada família que viu d’una nòmina lligada al taulell i ací en tenim i moltes. Això és el que està en joc amb l’acord comercial UE-Índia.

Se’ns ven com un gran acord estratègic, però la pregunta és simple: qui n’assumirà el cost i a canvi de què? Sense garanties, el preu pot ser massa alt per als municipis que respirem ceràmica: Vila-real, l’Alcora, Onda, Almassora, Betxí, Borriana, Llucena, Sant Joan de Moró o Vilafamés… Quan el motor industrial trontolla, trontolla el municipi.

El relat grinyola perquè la competència no és igual. El nostre eurodiputat Vicent Marzà alerta de subsidis energètics i sobrecapacitat a l’Índia i reclama salvaguardes. No estem en contra del comerç, en cap cas, vivim d’exportar. Però sí d’un passadís lliure per a la competència deslleial. Si el tractat entra en vigor, l’aranzel a la ceràmica índia baixaria al 5% mentre el nostre podria arribar al 16,5%: tres vegades més.

Europa, a més, ja ha admés distorsions: hi ha drets antidúmping sobre rajoles de l’Índia, i Turquia, des de 2023. Per això cal compatibilitzar qualsevol acord amb clàusules de salvaguarda, i, si cal, tractament de sector sensible o exclusió. I cal un front comú real, amb fets, de PP i PSOE, a Vox, ni està ni se l’espera.

I ací és on els ajuntaments hem de parlar. No per competència formal en comerç exterior, sinó per competència moral i política de defensar el nostre teixit productiu. Moltes posicions fortes de territori han començat així, amb mocions iniciades a nivell local.

Defensar la ceràmica no és proteccionisme. És defensar ocupació, indústria, innovació i futur. Europa no pot apostar per uns estàndards socials i ambientals exigents , que són un orgull i una garantia, i alhora obrir la porta a producte que arriba sense eixes mateixes obligacions. Això no és competir: és jugar amb baralles diferents. Si volem una Europa forta, comencem per una Europa justa. I per a això, en ceràmica, la protecció ha de ser abans, no quan ja arriben els tancaments.