Memòria de Betlem

L’escriptora bielorussa Natalia Litvinova, de manera inesperada, deixa caure la pregunta: Va anar Jesucrist a l’escola?, en el seu llibre Luciérnaga, com una pedra en aigua mansa per a que pensem i obrir així un ventall de temes de la història del món palestí.

En realitat poques coses sabem de l’etapa adolescent de Jesucrist. En els Evangelis la seua vida jove passa ràpidament del naixement a la seua mort en la creu. Però què hi ha entremig, en la seua etapa escolar? L’única referència que recorde de memòria és que als 12 anys es va perdre en el temple, segons l’evangeli de Sant Lluch, i els pares, no massa angoixats, van estar buscant-lo un cert temps, trobant-lo finalment entre mig d’homes savis donant lliçons de la seua saviesa. Hi ha en la història de la pintura algunes obres que ens ajuden a imaginar aquest moment, vegem sinó al xativí Ribera, també a Durero i Veronese, entre altres.

Però és un detall significatiu que Jesucrist no hagués anat mai a l’escola com tots els xiquets, no conec cap referència. Potser hagem vist alguna estampa infantil, de primera comunió, on Jesucrist xiquet ajudava a son pare en la fusteria. Es pot argumentar, que com Jesucrist era Déu no necessitava anar a l’escola, però recordem que els grans mestres també han anat tots a l’escola.

Com tots els temes de la història de la religió, el de l’etapa escolar de Jesucrist o altres estan subjectes a una interpretació, però interpretar la Bíblia durant segles ha estat un privilegi exclusiu de l’església, no dels seus fidels, fins i tot la paraula del Papa podia i pot arribar a ser ferma i immutable per als creients.

L’educació dels fills, segons l’església, hauria d’estar exclusivament en mans de la família auxiliada per l’església. Aquesta idea perdurarà fins el segle XX. Abans quan en el segle XIX l’estat liberal en Espanya organitza el sistema escolar, a l’església li va semblar una excepcionalitat, com tot el que era liberal, en realitat estava en contra. L’Estat sols havia d’estar allà on no podia arribar l’acció educadora de l’església. Però això en aquest tema l’església sempre ha considerat a l’Estat com un intrús.

Potser una de les raons d’aquesta posició estiga en la poca informació que donen els evangelis, la seua font d’informació, en el fet de què Jesucrist no apareix com un alumne en una escola tractant d’aprendre. No obstant, segons l’historiador R. Turner, existia un sistema educatiu en el món romà a càrrec de l’Estat.

La referència de Jesucrist jovenet entre els doctors savis, ensenyant-los, és molt significativa. A part de la qualitat divina, d’on podia haver aprés tanta saviesa? Fonamentalment, de la casa familiar, d’una mare molt jove i un pare, fuster. També podem afegir això de la ciència infusa, allò que cada alumne-xiquet arriba a saber de manera natural, una bona predisposició, que els mestres han pogut apreciar de seguida, entre el seu alumnat. Tampoc sabem si havia escola en aquell poble de l’imperi romà.

Potser estiga ací en part, l’escassa disposició de l’església cap a l’escola pública, també pel fet de de no poder controlar-la ideològicament com voldria, tan sols havent imposat en el sistema educatiu una assignatura de religió catòlica, actualment, voluntària.

Catedràtic d'Història

Suscríbete para seguir leyendo