11 F, més igualtat per a una millor investigació

L’any 1738, María Andresa Casamayor de la Coma publicava el tractat d’aritmètica que es considera el primer llibre de ciència escrit per una dona a Espanya. Ho va fer, però, sota el pseudònim de Casandro Mamés de la Marca y Araioa, anagrama del seu nom. De manera similar, Sophie Germain, matemàtica francesa nascuda el 1776, va seguir els apunts dels cursos de Joseph Louis Lagrange a l’Escola Politècnica de París, als quals no podia assistir per ser dona, i va presentar treballs sota el nom d’un antic alumne, Le Blanc.

En la correspondència posterior amb Karl Friedrich Gauss, Germain no va poder mostrar-se com a dona fins que el seu talent va ser indiscutible. Aquests exemples il·lustren com la contribució de les dones a la ciència ha sigut freqüentment ocultada, infravalorada o obstaculitzada.

Més de dos-cents anys després, en 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir l’11 de febrer com a Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Tot i els avanços, la situació global en la investigació dista encara de ser igualitària.

Tot i que les dones representen el percentatge més gran de l’estudiantat, persisteix la segregació per àmbits

Al nostre campus, el diagnòstic ens incentiva a continuar treballant-hi. Tot i que les dones representen el percentatge més gran de l’estudiantat, persisteix la segregació per àmbits: mentre que en són majoria en ciències de la salut, la seua presència és reduïda en informàtica i en moltes enginyeries.

Descompensació

Aquesta descompensació es trasllada també als nivells de màster i doctorat i a la carrera investigadora. Malgrat tot, altres xifres són esperançadores: la participació global en els equips i projectes de recerca és cada vegada més paritària, el lideratge femení en els projectes creix (malgrat alguna desigualtat encara en grans projectes), i el nombre de dones en les figures més avançades de la carrera acadèmica i en els àmbits de decisió augmenta progressivament.

Avui en dia comptem amb investigadores que són referents clars per a tota la societat. Aquestes investigadores inspiradores són clau perquè xiquetes i xiquets puguen imaginar-se el seu futur en la carrera investigadora, amb la complicitat necessària de les seues famílies, de l’entorn escolar i del conjunt de la societat.

El lideratge femení en els projectes creix, malgrat alguna desigualtat encara en grans projectes

Així, la viròloga i immunòloga Margarita del Val, qui rebrà la màxima distinció de la Universitat Jaume I pròximament, juntament amb l’escriptora Rosa Montero, és un clar referent social i exemple de com la investigació científica pot respondre a reptes tan inesperats i urgents com la pandèmia de la Covid-19.

També podem trobar figures referents en altres etapes de la carrera acadèmica. Al campus de l’UJI, Maria Picó Pérez (Ciències de la Salut), Sara Izquierdo Zandalinas i Marcileia Zanatta (Ciències) i Noelia Ventura Campos (Ciències Socials i Jurídiques), han sigut guardonades recentment amb els premis al personal investigador jove.

De nou, el seu treball sobre els patrons d’activitat cerebral en diferents trastorns psiquiàtrics, la resposta de les plantes a les dificultats del canvi climàtic, la captura de contaminants atmosfèrics i la seua conversió en productes d’utilitat, o la relació entre aprenentatge i plasticitat cerebral, és un model per a les i els joves que vulguen avançar en l’aventura de la investigació.

Compartir experiències

Moltes investigadores de la Universitat Jaume I compartiran aquestes setmanes les seues experiències en centres educatius de diferents nivells. A més a més, l’acte central de l’11 de febrer, a l’Escola de Doctorat, comptarà amb Teresa S. Ripollés, investigadora distingida a l’Institut Universitari de Ciència dels Materials de la Universitat de València (ICMUV) i vicepresidenta de l’associació Accent.

El programa de la Universitat Jaume I per l’11 F, que es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, inclou diferents activitats de l’Institut de Materials Avançats (INAM), les exposicions fotogràfiques de la Fundació Isonomia a Soneja i Ribesalbes i una conferència a Nules, iniciatives de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i de la Biblioteca, i les xarrades organitzades per l’Aula IbizaPreservation de Criminologia Blava a Eivissa.

La introducció de la perspectiva de gènere, la igualtat en els recursos humans i sensibilització són algunes de les estratègies per a millorar la qualitat de la nostra investigació

La Universitat Jaume I compleix 35 anys consolidant el seu compromís amb la igualtat. La introducció de la perspectiva de gènere en els projectes, la igualtat en els recursos humans en investigació i la difusió i sensibilització són algunes de les estratègies per a millorar encara més la qualitat de la nostra investigació i impulsar la transformació social. És un repte de totes i tots.

*Lluís Martínez León és director de la Unitat de Divulgació Científica i Ciència Ciutadana de la Universitat Jaume I

Suscríbete para seguir leyendo