Canvi de nom

De vegades, el món ens sembla nou del tot. Aquells dies en que el sol brilla, els pardalets canten, xiquetes i xiquets van a escola i els trens funcionen tenim la sensació de que l’univers funciona com deu ser. Només cal girar el cantó i ja podem vore com tot és, com va dir el dramaturg, que tot és segons el color de les ulleres amb que observem la vida.

Fa un cert temps, entre el final del Renaixement i inicis del Barroc, en que els il·lustres de la vida començaren a canviar els seus noms. Era un període de canvis i encara que Bob Dylan no hi era per a cantar-ho, molts eren els qui se n’adonaven de que la cosa anava a funcionar de manera diferent.

De tindre noms corrents i vulgars van encetar la mania de canviar-se’l cap al llatí. Que en aquells moments era una llengua de gran prestigi. Fer-ho suposava el desig de ser considerats millors, més pulcres, més eficients.

I ja ho hem dit: els temps canvien, però els humans som igualment repetitius. Ara qui vol canviar, modificar o simplement parèixer diferent té les mateixes opcions de sempre. Sols que avui resulta més difícil enganyar el personal. Ja tots hem fet el Batxillerat!

Però ho intenten igualment. S’ha arribat al punt que els qui manen són ceos, jutges, magistrats i adlàters formen part del CGPJ o del TSJ, el proletariat, els currants vull dir, han esdevingut les forces productives, els bancs especuladors, tan pobrets ells s’han convertit en entitats financeres. Es diu ja que Adif i Renfe canviaran de nom; i tots contents.

Mentre la cosa, les coses de la vida, aquelles que ens afecten directament i indirectament, continuaran tenint influència sobre nosaltres de la mateixa manera. Amb major o menor força i dinàmica però sense afluixar ni gens ni mica. Fins ací podríem dir que res no importa. Per un canvi de nom, a la fi... Però sí que és important, sí. Perquè amb cada una d’aquestes modificacions el que els poders volen és que siguem més incultes, més faves, encara més innocents i manipulables.

Els canvis de nom no volen dir canvi d’actitud, sinó que el que hi ha al darrere no és sinó un intent de pervertir la realitat, d’amagar-la.

Socióleg i escritor

Suscríbete para seguir leyendo