Menys bulos i més dades!

En política es pot discrepar, es pot debatre i es poden confrontar models. El que no es pot fer és mentir per tractar d’enganyar la gent. I molt menys mentir amb diners públics. Els últims mesos estem assistint a una campanya de greuges i bulos per part del Partit Popular de la província de Castelló sobre el finançament dels ajuntaments i de la Diputació. Un relat victimista que cau pel seu propi pes quan es posen damunt la taula les dades oficials.

Les xifres no són opinables. I en el cas de la Vall d’Uixó són rotundes. Des de 2017, l’Ajuntament ha passat de rebre 6,5 milions d’euros del Govern d’Espanya a rebre enguany 10,5 milions. Quatre milions més. És una dada que pot certificar i signar qualsevol tècnic municipal amb un informe. És una realitat comptable, no una interpretació política. El problema del PP és que el seu relat no el pot avalar cap tècnic. Parlen d’un suposat deute de l’Estat que uns dies és de 100 milions i l’altre de 200, però no hi ha cap informe que ho sostinga. Cap aval tècnic. Només paraules. I quan les paraules no s’aguanten amb números, són bulos.

Mentre el Govern d’Espanya ha incrementat com mai les transferències als ajuntaments, i també a la Diputació, el que sí que està congelat és el Fons de Cooperació provincial. La Diputació de Castelló disposa de 28 milions d’euros més procedents de l’Estat, però no ha incrementat ni un euro el Fons de Cooperació que reben els municipis. Ni un euro més, malgrat que els serveis són més cars, que la població creix i que les necessitats de serveis públics augmenten.

Pràctiques del passat

Menys plorar i més gestionar! Menys propaganda i més estar al costat de tots els ajuntaments, no només dels seus! Perquè el que estem veient és una Diputació que ha tornat a pràctiques del passat. Una Diputació fabrista, que actua més com a trinxera política que com a institució al servei dels pobles. Una Diputació que utilitza convenis singulars (que de singulars no tenen res) per afavorir municipis governats pel PP, mentre manté congelat el finançament ordinari que hauria d’arribar a tots els pobles per igual.

La incoherència és encara més evident quan parlem del nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern d’Espanya. Este model aportaria 3.300 milions d’euros més a la Comunitat Valenciana. Una xifra superior a la que el mateix PP reclamava. Però ara que l’oportunitat és real, diuen que no. Perquè la seua única política és anar en contra de Pedro Sánchez, encara que això supose anar en contra dels interessos de les valencianes i els valencians.

La realitat

Amb eixos recursos, a la Vall d’Uixó podríem fer una residència pública de gent gran. O dos. Una residència de gestió pública, que garantira cures de qualitat a les nostres persones majors. Curiosament, la presidenta de la Diputació, que és alcaldessa de Vall d’Alba, reclama una residència pública per al seu municipi. Però quan es tracta de la resta de pobles, el model que defensa el PP des de la Generalitat és un altre: et donen una targeta i et diuen que busques una empresa privada per a cedir-li el terreny. Eixa és la realitat. Per a uns, residència pública; per als altres, mercat. Es pot ser més incoherent? O el que no vol per a ella i per al seu poble sí que ho vol per als altres?

Si el PP exigeix més aportació de l’Estat, que es pose al costat d’un model de finançament que porta més recursos que mai. I si demanen més diners per a la Diputació, que escolten el que demanem els ajuntaments: que incrementen el Fons de Cooperació. Exactament el mateix principi. Lleialtat institucional en totes direccions.

La Vall d’Uixó és un exemple de com els recursos, quan arriben, es transformen en serveis i en inversions. No utilitzem els diners per fer propaganda, sinó per millorar la vida de la gent. Eixa és la diferència entre governar i fer soroll. Entre posar dades sobre la taula o llançar acusacions sense base. Nosaltres podem vindre amb informes signats. Ells, amb titulars buits. Per això és important parlar clar. Perquè el que està en joc no és una batalla partidista. És la qualitat dels serveis públics. És el manteniment dels carrers. És la dependència. És l’educació. És la sanitat. És l’habitatge. És el transport públic. Són les cures. És la capacitat dels ajuntaments de donar resposta a la ciutadania.

La política hauria de servir per sumar, no per fabricar greuges. Per això exigim el que és just: que s’acaben els favoritismes, que el Fons de Cooperació s’actualitze, que s’abandone la política partidista i que es governe per a tots els municipis, siguen del color que siguen. El PP ha de deixar de plorar i de mentir i començar a gestionar.

Alcaldessa de la Vall d’Uixó i vicesecretària general del PSPV