Les dades maten el relat

En política es pot intentar fabricar un relat interessat, però quan apareixen les dades oficials, les mentides tenen les cames molt curtes. I això és el que li ha passat a la campanya de bulos de Marta Barrachina sobre el finançament municipal: que s’ha estavellat contra un mur de realitat.

Fa mesos que el PP s’ha entregat al postureig per a denunciar un suposat deute milionari que canvia de xifra segons el dia i que cap tècnic, secretari ni tresorer no s’atreveix a signar perquè no sap d’on ix. Amb este fum volen tapar dues evidències, que el Govern d’Espanya ha elevat les transferències als pobles fins a xifres rècord; i que el PP manté l’aixeta de les inversions tancada només a Castelló i congela el Fons de Cooperació mentre puja la població.

Les xifres estan sobre la taula: 3.000 milions d’euros més per a la Generalitat, Diputació i ajuntaments en els últims anys, signats i avalats per funcionaris habilitats estatals. I la presidenta, atrapada en el seu propi engany, calla; perquè el muntatge ja li ha esclatat a les mans. Quan converteixes la Diputació en una trinxera, acabes pagant el preu de la teua propaganda.

La paradoxa és cruel. Arriben més recursos que mai de Madrid i, alhora, s’escanyen els municipis per sectarisme. Açò és el que enfada els alcaldes i alcaldesses, que comencen a afartar-se perquè els interventors, inclús de pobles del PP, no troben el deute enlloc, però sí que viuen amb l’aigua al coll quan la Generalitat no paga. I ací, Barrachina calla.

Els socialistes ens preguntem on paren eixos diners que entren a la Diputació i no arriben als municipis amb criteris justos. La resposta és coneguda i fa olor de vella política i això s’ha d’acabar.

Vicesecretària general del PSPV-PSOE de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo