Un nou ordre s’albira

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, les potències guanyadores (EEUU, Rússia i Anglaterra) es repartiren les àrees d’influència, política, econòmica, militar i ideològica del món. La Xina a pesar del sofriment patit a mans del Japó amb ocasió de la invasió de Manxúria i la guerra civil entre comunistes i nacionalistes promocionada pels guanyadors, va quedar exclosa.

Les coses han canviat: Europa, l’obeïen col·laborador, i aliat submís occidental segons Trump, és un soci incòmode, un Pepito grill, que no sempre s’avença a les directrius de la potència, del pàter padrone. Com Anglaterra ja no és potència, i la seua separació d’Europa, no va significar el desgavell que pretenia els EEUU, la Xina demana un lloc, conclusió, cal reestructurar els beneficiaris i els nous límits de les àrees d’influència. Ara el que correspon és eliminar la Unió Europea, tornar-la als nacionalismes de preguerres, proclamant la unitat de la pàtria com a element substancial de les ambicions de poder localista i de raça, atorgant prebendes individuals a la desunió per a afeblir a l’adversari. No es tracta d’enfonsar els països europeus, sols la unió com a element força poderós, sobretot si aconsegueix eliminar les dependències del trio.

El trio format per Trump, Putin, i Xi Jinping han convingut que, un trio està bé, però un quartet amb un instrument que desentona, no, i amb la inestimable ajuda dels nacionalismes patris de l’extrema dreta volen menjar-se-la per la garreta. La tècnica seria alguna cosa semblant al parany de Tucídides, una fórmula que suposa provocar la desestabilització en Europa, per por al seu creixement. En quant els interessos dels uns i els altres han brollat i coincidit en l’espai i el temps, tot és una marjal enfangada on creixen totes les malalties que fan del lloc una terra improductiva.

Seguts a la porta, esperen veure passar el cos dels seus enemics: Rússia: el dels Estats Units, Ucraïna i Europa. Estats Units: quasi tots els que se li oposen i els immigrants; Vox: els del PP i el PSOE. Tots tres volen el mateix: que al món la llei siga la força i que els privilegiats dominen sobre la resta, sotmesos a la seua voluntat. Si la unió fa la força, la solució es divideix i guanyaràs.

Suscríbete para seguir leyendo