‘Tejeros’

El 23F de 1981 jo era massa menut per guardar cap record nítid. Però recorde la por. Omnipresent. La de ma mare, que mirava per la finestra els carrers buits d’Almassora, perquè la gent s’havia amagat a casa… El terror dels avis, que havien baixat de Cinctorres per vore’ns, a haver de tornar enrere. A la foscor. El pànic de mon pare, que havia tornat de l’Escola d’Adults de Castelló per amagar llibres i papers que parlaven de lluites per un futur millor… Por perquè a València havien eixit els tancs…

Ha plogut molt…, moltíssim. Però la desclassificació dels papers del colp d’Estat hauria de recordar a milers de ciutadans com de fràgils són les llibertats. I fer-nos conscients que la diversitat i la pluralitat s’han de defensar davant dels que enalteixen dictadors i prohibicions. Perquè sempre estan en risc.

Els hereus

De fet, ara mateix, els hereus dels que volien cremar llibres volen vetar autors en la nostra llengua, impedint que els nostres fills estudien Rodoreda, Llull o Calders. Ara mateix, els nets dels que castigaven els nostres pares per parlar valencià a l’escola han segregat l’alumnat i creat guetos lingüístics per seguir ofegant la llengua amb què no van poder acabar els seus avis. I, sabedors de com d’essencial és l’ensenyament públic per defensar les llibertats, els deixebles dels camises blaves redueixen professorat i retallen en millores escolars.

Per això, les protestes de hui del professorat per una escola pública de qualitat són, a més, un clam de llibertat!

Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo