Qui sembra vents recull tempestes

Com hem pogut veure, els resultats electorals d’Aragó foren si fa o no fa com els d’Extremadura. En els dos el PP deia que volia aconseguir la majoria absoluta, amb la finalitat de poder prescindir d’associar-se amb Vox. Si era així el fracàs és estrepitós. El PP, al seu moment, davant la disjuntiva d’elegir entre esglai o mort, va elegir mort. L’extrema dreta és com un aferra gossos, no hi forma de desaferrar-se i les seues llavors s’escampen arreu del món. Segons les seues característiques de reproducció podria ser un bacteri: un ésser viu, unicel·lular, capaç de sobreviure i reproduir-se per si mateix, o un virus, que necessita envair cèl·lules, hostes per replicar-se.

Vox, que va néixer de les entranyes del PP i viu d’ell, sembla que és un virus i forma part de l’epidèmia social espanyola de l’extrema dreta mundial. A poc a poc va rosegant-lo, el va infiltrant i contaminant, fins que el fagocitarà, tot perquè va preferir seguir-li el joc. Difícil veig la cosa. Des de dins de les institucions, a les que el PP li ha obert les portes de bat en bat, tant si formen part del govern com si no, Vox domina i les condicionarà a canvi de poder ser manifasser. Així que un consell: calma i relaxa’t, té possés com et fiques t’han de fotre. I si no, haver elegit esglai.

El socialdemòcrata PSOE, renunciant des de Felipe González a les seues essències democràtiques, ha estat sembrant vents i ara recull les tempestes. A les eleccions generals aplegarà destrossat i menystingut pels mateixos votants, ajudat per alguns dels seus dirigents. Que potser faran certa la màxima aquella que diu que de l’arbre caigut tots fan llenya. Potser li serà necessària una total reconstrucció democràtica. La fusió del PP i Vox per a governar les institucions potser li faciliten moltes possibilitats per a fer-se defensors de propostes que defensen els drets dels ciutadans; escorcollant als seus dirigents perquè no brollen els presumptes corruptes, i suposats assetjadors; defensa de les nacionalitats, per a la consecució d’alguna cosa millor que l’autonomia; deixe d’emparar l’arcaic crit de tot per la pàtria; proposant l’eliminació de la discriminació en el finançament autonòmic; la manca d’inversions i manteniments, la crispació lingüística a Catalunya, al País Valencià i les Illes. O coses per l’estil.

Suscríbete para seguir leyendo