Centres dignes per a una Vila-real que creix

La mobilització del professorat aquests dies no és cap caprici ni una baralla sindical. És un avís de país: si volem una escola pública forta, no podem gestionar-la a colps d’emergència. I això comença per una veritat massa oblidada: l’educació pública també és inversió.

Quan parlem de salaris, de ràtios, de substitucions, de burocràcia i d’estabilitat, estem parlant de qualitat educativa. Però també parlem, i molt, de parets, de canonades, de seguretat i de dignitat. Perquè un sistema no pot exigir excel·lència a l’aula mentre tolera deficiències estructurals als centres. I això, a la llarga, desgasta professorat, empitjora l’atenció a l’alumnat i posa en risc la igualtat d’oportunitats.

A Vila-real hem complit amb la nostra part: hem planificat, hem cedit terrenys i hem assumit responsabilitats dins del pla Edificant. Però no podem normalitzar que les actuacions que depenen de la Conselleria s’eternitzen o passen a un segon plànol perquè canvie el govern. Tenim exemples, al CEIP Carles Sarthou es van fer intervencions com l’edifici d’Infantil i el gimnàs, però el de Primària, arrossega problemes greus en xarxes de canonades. Al CEIP Concepción Arenal, que enguany fa 100 anys, no té sentit anar a pegats mentre l’edifici central i el d’Infantil, molt més recent, necessiten millores integrals. Al CEIP Botànic Calduch, el menjador és un servei essencial per a la conciliació i una alimentació digna, però les actuals dimensions no responen a la realitat del centre.

I encara més, Vila-real necessita planificació estructural. Un quart institut, que ara ni està ni se l’espera, evitaria saturació i ràtios desmesurades. I un altre és el Centre Integrat de Formació Professional que té els terrenys ja cedits. Retardar-lo és frenar oportunitats per a la joventut i el teixit productiu. El Botànic ja havia encetat els tràmits per fer-lo possible.

Per això, si la pública és prioritat, ha de traduir-se en pressupost suficient, execució real i un calendari públic i vinculant. Açò no va de repartir culpes històriques; sinó d’arribar a acords i complir-los. Menys propaganda, més inversió. Menys soroll, més aula.

Vicealcaldessa de Vila-real i diputada provincial

Suscríbete para seguir leyendo