Som la resistència

El 8 de març no és només una data simbòlica. És una jornada de reivindicació i de memòria col·lectiva. Enguany, al País Valencià, el feminisme torna als carrers en un context de regressió preocupant: s’esborra la perspectiva de gènere de les polítiques públiques, es retallen recursos d’igualtat i es qüestiona la violència masclista gràcies al pacte contra les dones que les dretes han signat. I mentrestant, mentre acaben amb la prevenció i la detecció de les violències masclistes a les aules o a la sanitat pública, dos homes assassinen a dues dones i una adolescent en només 24 hores a Benicàssim i Xilxes.

Açò no és un debat teòric, és un fet amb conseqüències directes sobre les nostres vides. Les dones continuem patint bretxa salarial, precarietat laboral i la major càrrega de les cures. I les dones més vulnerables, com les companyes migrants i treballadores més precàries, són les primeres a notar l’impacte de cada retallada fins a punts extrems de supervivència. Per tant, eliminar el concepte gènere de la vida pública, lluny d’eliminar les desigualtats, les perpetua. Negar la violència masclista no la fa desaparéixer, la invisibilitza i ens desprotegeix.

Per això aquest 8M defensem un feminisme transversal i interseccional, perquè la igualtat no pot ser parcial. Reivindiquem vides lliures de violències, els nostres drets laborals, una representació política digna i corresponsabilitat. Parlar de feminisme és parlar de democràcia.

I davant qualsevol intent de retrocés, responem amb organització, solidaritat i fermesa. El 8M recordem que els drets conquerits no són concessions, són fruit de la lluita col·lectiva i que eixa lluita continua.

Diputada a les Corts

Suscríbete para seguir leyendo