Conduïts al silenci del cor

Enmig d’aquest temps d’escolta i conversió, la nostra diòcesi viu aquest cap de setmana un recés diocesà de Quaresma. Són dies de quietud i de fondària espiritual, en què un grup de fidels laics ha decidit aturar el ritme de la seva vida quotidiana per posar-se, amb senzillesa i veritat, davant del Senyor.

En una cultura marcada per la pressa, la saturació i el soroll constant, aturar-se esdevé gairebé un acte profètic. És una invitació a reorientar el cor, a tornar a la font, a deixar que Déu torni a ocupar el centre. La Quaresma és, precisament, aquesta llar segura on l’Església ens pren de la mà i ens condueix al desert, allà on tot es despulla i la veu de Déu pot ser escoltada sense interferències.

Aturar els rellotges

Aquests seglars han aturat els seus rellotges, han fet silenci a les seves agendes i han ofert el seu temps al Senyor. Han vingut no només a escoltar-se a si mateixos, sinó a discernir la voluntat del Pare per a les seves vides i, a través d’això, per al cor de l’Església. I que important que és això, perquè quan algú es deixa tocar pel Senyor en el més profund del seu ésser, tota la comunitat se’n veu beneficiada.

El Senyor, una vegada i una altra, ens ho diu amb tendresa: «Veniu vosaltres sols a un lloc despoblat i reposeu una mica» (Mc 6,31)

Quan la solitud ens envolta

Que necessari és aturar-se quan la tempesta s’intensifica i sentim que la barca s’enfonsa mar endins; quan la solitud ens envolta i sembla robar-nos el sentit; quan un problema ens angoixa i la fe es manté amb prou feines; quan la malaltia ens visita i la por ens oprimeix el pit amb força. El Senyor, una vegada i una altra, ens ho diu amb tendresa: «Veniu vosaltres sols a un lloc despoblat i reposeu una mica» (Mc 6,31).

De vegades busquem Déu en la força de l’huracà, en el terratrèmol o enmig del foc; i, tanmateix, Ell es fa present en el murmuri d’una brisa suau

De vegades busquem Déu en la força de l’huracà, en el terratrèmol o enmig del foc; i, tanmateix, Ell es fa present en el murmuri d’una brisa suau (cf. 1 Re 19,12), en la quietud acollidora, en la calma que no fuig del dolor. I quan finalment aturem el pas, descobrim que no estem sols, que Ell ja ens estava esperant.

Aquest recés és un signe lluminós del qual la Quaresma vol obrar en nosaltres: un cor disponible, una escolta humil, una fe que es deixa purificar. Perquè dedicar temps al Senyor no ens allunya de la vida, sinó que ens la retorna transfigurada.

*Sergi Gordo és bisbe de la Diòcesi de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo