Cada dia és 8 de Març

Em demanen que escriga sobre el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, i de seguida pense que cada dia és 8 de Març.

Certament, va ser en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes realitzada en 1910 on Clara Zetkin va proposar i es va aprovar la celebració del Dia de la Dona Treballadora. Més endavant, en 1972, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar 1975 Any Internacional de la Dona, i en 1977 va convidar els Estats a declarar un Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.

Recordatori i impuls

Des d’aleshores, aquesta data fa un indubtable paper de recordatori i també d’impuls per a avançar cap a l’equiparació de drets de dones i homes. Alhora, s’ha consolidat com un moment de reflexió col·lectiva sobre els avanços assolits i els reptes que encara queden pendents en matèria d’igualtat.

Mentrestant, cada matí les dones (i alguns homes valents, però encara no els suficients) obrin el món cuidant gent gran i menuda, persones malaltes o amb diversitat funcional, i assumint les tasques quotidianes que sostenen la vida.

Cada dia, moltes dones treballen també fora de casa i veuen com la seua feina continua tenint una retribució inferior a la dels homes per un treball d’igual valor, malgrat la seua formació, experiència i dedicació. Cada dia, les dones també troben moltes barreres artificials en el seu desenvolupament professional i en l’accés a càrrecs de responsabilitat per als quals estan àmpliament preparades.

Cada dia, les dones també troben moltes barreres artificials en el seu desenvolupament professional i en l’accés a càrrecs de responsabilitat per als quals estan àmpliament preparades

Part essencial

Les dones creen vida i són mares, i part essencial de la continuïtat de la societat. Cada dia hi ha dones que enfronten la decisió d’avortar i es troben amb l’assetjament i la intolerància dels qui volen imposar-los les lleis no escrites del patriarcat i limitar la seua llibertat de decidir sobre el propi cos i el seu projecte de vida.

Cada dia, les dones creen idees, art i coneixement, malgrat el masclisme social i institucional que els dificulta el desenvolupament de les seues trajectòries, la difusió i publicació del seu treball i el reconeixement que mereixen.

Les dones lluiten per la pau i contra les guerres. I cada dia, moltes han de migrar, deixant enrere les seues famílies i amistats i la seua cultura, i patint sovint noves discriminacions en els països que les reben.

Tracta y comerç

Cada dia, massa dones pateixen la tracta i el comerç amb els seus cossos, convertides en mercaderia en xarxes d’explotació que vulneren greument els seus drets. Cada dia, un intolerable nombre de dones pateix violències físiques, psicològiques, digitals, econòmiques…

Algunes són assassinades, elles i les seues filles i fills, pel sol desig de fer-les patir i de perpetuar el control sobre les seues vides. Però també cada dia hi ha dones que s’enfronten a la violència i la vencen amb valentia i determinació. Totes elles ens recorden la necessitat de mantenir la tolerància zero davant la violència masclista i de continuar treballant col·lectivament per a erradicar-la.

Però també cada dia hi ha dones que s’enfronten a la violència i la vencen amb valentia i determinació

Cada dia, moltes dones gaudeixen la seua sexualitat amb qui volen, perquè volen i com volen; tenen afecte i estima amb qui volen, perquè volen i com volen, i ho fan malgrat discriminacions i amenaces de tota classe, incloent-hi les de ‘mals bíblics’ de tota mena que pretenen limitar la seua llibertat i qüestionar la diversitat en les formes d’estimar.

Dones rurals

Cada matí, les dones rurals, arrels dels pobles i llavors de futur, obrin les cases, ruixen les plantes i agranen el carrer. Elles (i alguns homes valents) teixeixen activitats, relacions i xarxes que fan front a la discriminació per la carència de serveis i atencions bàsiques. Sense les dones no hi ha present ni futur als pobles, perquè el seu compromís i la seua cura quotidiana són essencials per a garantir la continuïtat i la vitalitat del món rural.

Cada dia, hi ha dones que s’hi uneixen, que hi participen activament, que s’empoderen i prenen decisions, a tots els nivells i en tots els àmbits de la vida: quant de treball fet i quant de treball encara per fer!, quin goig compartir aquest camí i quant d’aprenentatge compartit!

Per això, cada dia és 8 de Març.

*Pepa Senent Vidal es vicepresidenta de la Fundació Isonomia

Suscríbete para seguir leyendo