No a la guerra

Hi ha decisions que marquen la dignitat d’un país. No ser còmplice de la guerra implica tindre els ideals clars i el convenciment ferm que la paraula sempre tindrà més força que les bombes. I els bombardejos que estem veient a l’Iran de la mà dels Estats Units i Israel no es poden acceptar.

Una altra guerra a un altre costat del món. Un altre deliri de la dreta internacional, que està acabant amb la pau i la convivència i que està deixant un món més trist, més obscur i més perillós. L’única esperança davant d’este nou ordre mundial, basat en la força repressiva dels més poderosos, com hem vist a Ucraïna, en la vulneració constant de la legalitat internacional o en el genocidi a Palestina, és alçar la veu sense pèls a la llengua i sense por. I Espanya ho està fent, sola, però amb dignitat i amb el cap ben alt. Estem en el costat correcte de la història, sense por.

Una altra guerra a un altre costat del món, un altre deliri de la dreta internacional, que està acabant amb la pau i la convivència i que està deixant un món més trist, més obscur i més perillós

Som un país que condemna el règim totalitari iranià, la seua repressió i el maltractament als drets fonamentals de les dones, però mai serem còmplices de la barbàrie ni de la fallida del dret internacional, que no pot donar dret a ningú a saltar-se les regles del joc i expandir la seua set de poder.

En tot açò, una vegada més, la dreta rància del PP de Feijóo i Vox ha tornat a demostrar la seua incapacitat per a defensar la posició de país d’Espanya, repetint el mateix que ja fan amb Palestina. El seu servilisme a altres potències fa miquetes el seu patriotisme de pacotilla i demostra, de nou, que per a ells Espanya ha de repetir la foto de les Açores i estar també en guerra. Els espanyols no volem guerra, i els socialistes així ho direm ben alt.

*Ruth Sanz es diputada provincial del PSPV-PSOE

Suscríbete para seguir leyendo