No a les guerres (I)

Poca gent és partidària d’una guerra i de la violència. Aquí hem viscut una guerra i molts anys de postguerra miserable i famolenca, i sabem el que és. Pot ser per això el nostre crit majoritari és ‘no a la guerra’, perquè porten la destrucció i les postguerres la misèria i la fam. Crec sincerament que el senyor Feijóo, que té qui li escriu els discursos, hauria de canviar-lo.

Pot ser per això el nostre crit majoritari és ‘no a la guerra’, perquè porten la destrucció i les postguerres la misèria i la fam

De veritat, ficar en boca d’ell l’afirmació rotunda que abans del compliment del dret internacional van els drets humans, és una mostra d’ignorància inadmissible en un dirigent polític que aspira a ser president del govern o de l’escrivent. Crec que seria bo informar-lo que els drets humans són fills de la justícia i el dret, no existirien sense ells, excepte que el senyor Feijóo sols pense amb el dret internacional de caràcter comercial, o de circulació pels estrets marítims i coses semblants, o un lapsus del seu amagat suport a la guerra, com el seu antecessor Aznar.

Dret internacional

El dret internacional és el que recolza els drets humans d’aplicació en tots els ordenaments jurídics d’arreu del món que els inclouen en els seus ordenaments nacionals. Són els tractats que permeten al Tribunal Penal Internacional de l’ONU i Europeu declarar contraris als drets humans, les aplicacions de les normes o els actes dels estats, els crims de guerra i els genocidis.

És llastimós que estos tribunals no tinguen una possibilitat executiva de les seues resolucions si no és mitjançant les forces de l’ordre o judicials dels estats membres

És llastimós que estos tribunals no tinguen una possibilitat executiva de les seues resolucions si no és mitjançant les forces de l’ordre o judicials dels estats membres. Una força pròpia, amb autoritat supranacional, repressiva dels delictes. Les grans potencies igual que alguns bufons llepaculs d’elles, són les primeres a saltar-se els drets humans, ells exerceixen la llei del més fort. Les amenaces, els xantatges i l’opressió.

Massacre del poble palestí

‘L’amic’ americà i Israel, després de la massacre del poble palestí han decidit, pujar un esglaó i defensar la imposició dels drets humans en l’Iran a base de bombes, destrucció i morts de civils com en Gaza: dones, homes i xiquets víctimes innocents, col·laterals o directament massacrades per interessos geopolítics, territorials i econòmics amb el paraigua del dret internacional humiliat i els drets humans assassinats.

Suscríbete para seguir leyendo