Festes i límit

Ens agraden les festes. Quan arriben, una part del nostre pensament i també del cos es posen en un punt d’atenció que se n’ix de l’habitual. La festa significa un trencament dins la vida quotidiana i ens aporta, per regla general, un benestar que es necessita i aplaudim.

Vivim ara en uns temps on l’oci forma part de la nostra existència diària com mai havia passat i això resulta ser una alegria per a grans i menuts. En els cas de les festes valencianes i les castellonenques de la capital, un dels components més habituals és viure-les pel carrer. Menjar i beure, compartir i participar han esdevingut una senyal importantíssima de la manera com les entenem. Aquestes festes, en el cas de la capital de la Plana s’allarguen nou dies. Naturalment tots no tenen la mateixa intensitat festiva i els feiners la cosa afluixa un poc. Però per horaris quotidians i durant tots els dies la vida festera crea un ambient de músiques, coets i sorolls diferents que omplen pràcticament les vint-i-quatre hores. La massa de la gent ho disfruta de forma majoritària perquè hi ha personal per a cada acte, tota hora. I, sortosament, aquesta vida festiva acaba amb poques incidències negatives. Quatre pixats, dos destrosses de mobiliari urbà, uns vomitats ací i allà... però amb tanta gent, gent jove inclosa, deambulant lliurement i en ambient festiu es pot concloure que som un país civilitzat. Fins a un cert punt però.

Les músiques i els coets inunden la ciutat més enllà de les 2 o les 3 de la matinada, i durant tot el dia els petards de tota classe exploten sense mirament ni consideració. Això durant nou dies és un gra massa. A la ciutat en festes hi ha gent malalta que necessita silenci, persones que treballen i han de dormir, animalets que ixen espantats... no cal fer un catàleg d’invasió sorollosa.

Segurament és possible compaginar festa i treball, alegria i descans, silenci i castell de foc. Segurament hi ha la possibilitat de posar uns certs límits a la festa per a que siga compatible amb el desenrotllament de la vida urbana sense haver de patir soroll quasi continuat.

Necessitem festes i oci, però també cal que respectem l’imprescindible descans i silenci per a ser una ciutat amable.

Sociòleg i escritor

Suscríbete para seguir leyendo