Les festes que volem

Siguem honestos: les festes que volem són les que passem amb els amics i la família, les de germanor, les de carrer, aquelles en què ens veiem i gaudim de la bona companyia, de la música, alguns de la pólvora i dels espectacles i desfilades al carrer. I, clar, com sempre, si fa un dia magdalener, ja tenim el 90% de l’èxit de la festa assegurat.

Per a mi, com per a la majoria de vostés, la Magdalena és sagrada, encara que sempre hi ha gent que prefereix aquesta setmana per viatjar. Ja ho veuen: dos tipus de castellonencs als quals s’ha afegit un altre, la gent que vol gaudir de la Magdalena, però marxa a dormir fora de Castelló perquè la convivència és senzillament impossible; i, clar, també hi ha qui no pot marxar. I, en aquest assumpte, sincerament he de dir que el govern de Castelló necessita millorar, i molt. Cal repensar la privatització i la mercantilització de l’espai públic. Una cosa és la música en directe uns dies, la gent ho porta molt bé, però nou dies seguits de xumba-xumba no tenen res a veure amb l’orgull de genealogia que cantem al Pregó.

D’aquestes festes, que seran per sempre les d’haver contractat per 17.000 euros el plagi de la cançó de Magdalena, també seran recordades com aquelles en què s’ha tornat a eliminar el valencià dels concerts oficials de les festes. I la regidora no es pot excusar dient que la part artística la decideix la Junta de Festes, perquè ella sap que hi ha una licitació pública i que la Junta ha elegit entre les opcions que li han presentat. Cal introduir una clàusula perquè els promotors també incloguen la llengua de Castelló entre les ofertes musicals: el primer any tots ens podem equivocar; el segon ja seria una altra cosa.

Portaveu de Compromís a l'Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo