Serveis públics de qualitat o barbàrie

La diferència entre dignitat i precarietat es diu serveis públics. La societat valenciana està davant d’un canvi inajornable. Viure més anys no pot ser només un titular: ha de servir per capgirar el sistema de cures. Durant massa temps, cuidar ha recaigut en les famílies i, sobretot, en les dones. Ho diem clar: prou. Cuidar ha de ser un dret garantit pels poders públics.

Per això, Compromís per Vila-real hem portat al Ple una moció per impulsar la figura de l’assistent personal, clau perquè les persones amb dependència puguen decidir com volen viure, amb dignitat i autonomia. Parlem de poder estudiar, treballar o gaudir del poble amb llibertat independentment de la nostra diversitat.

Serveis públics

Però parlar de drets és també parlar de serveis públics. Aquesta setmana hem conegut la recuperació de la unitat de raquis de l’Hospital General de Castelló. No és cap regal, és fruit de la pressió política i la mobilització ciutadana. Quan la gent s’organitza, les retallades de la dreta i l’extrema dreta tenen un recorregut curt.

El mateix passa amb l’educació. Vila-real necessita infraestructures dignes. No podem permetre que el futur dels nostres fills i filles depenga de la falta d’inversió.

Model de país

Tot respon a un model de país. Compromís defensem serveis públics forts per construir una societat més lliure i justa. Davant, una dreta que retalla i debilita allò que és de totes i tots.

Per això interpel·lem els senyors del PP i Vox, Vila-real necessita fets, no promeses.

Res no cau del cel. Tot s’aconsegueix amb treball i pressió. Impulsar l’assistència personal és dignificar les cures.

Defensar sanitat i educació és garantir futur. Perquè els serveis públics no són un privilegi: són la base d’una societat millor.

O reforcem els serveis públics, o retrocedim en drets.

No hi ha terme mig.

Vicealcaldesa de Vila-real i diputada provincial

Suscríbete para seguir leyendo