Les vertaderes xarxes socials

Vivim en l’era de la hiperconnexió, un temps on sembla que si una cosa no passa per la pantalla d’un mòbil, directament no existeix. Però la realitat de la gestió pública ens ensenya que les connexions que de veritat canvien la vida de la gent no depenen de cap algoritme ni dels m’agrada d’una publicació.

La política útil es fa a peu de carrer en la localitat, coneixent el dia a dia de primera mà. Més enllà de la burocràcia, el que compta és enfortir el vincle amb aquelles persones i col•lectius que teixeixen les xarxes socials que realment importen al nostre entorn.

Al llarg d’aquestes darreres setmanes he prioritzat les visites personals a les seus i els centres de treball de diverses entitats que fan una tasca callada, però absolutament imprescindible. Són el motor d’eixa xarxa humana basada en el compromís social i la voluntat de servei, i puc ben dir que, a més de prendre nota de les seues necessitats, de cada trobada amb elles m’he emportat un aprenentatge vital molt valuós.

Teoritzar sobre la solidaritat és senzill, però comprovar l’impacte real que tenen entitats com Càritas o Creu Roja és una realitat ben diferent. En parlar amb la seua gent, t’adones que la seua tasca va molt més enllà de l’ajuda immediata; es tracta de protegir la dignitat. No és només entregar un lot d’aliments, sinó garantir que ningú se senta sol davant d’un rebut que no pot pagar o una crisi inesperada. Són la primera malla d’una xarxa de seguretat que ens sosté a tots i totes i que actua amb una agilitat que l’administració pública hauria de prendre com a exemple.

En aquesta mateixa línia de cobrir les necessitats més bàsiques, fa poc vaig poder mantenir una trobada amb l’equip del Banc d’Aliments de Castelló. La logística de precisió que hi ha darrere de cada lliurament, per tal que els productes arriben amb equitat a cada llar, és realment admirable. Observar com s’organitzen per a garantir que els aliments de primera necessitat estiguen disponibles per a les famílies vulnerables referma la importància de mantindre convenis de col•laboració estables. Sabem que cada euro que s’inverteix ací es multiplica directament en benestar per a qui més ho necessita.

Així mateix, la dignitat no s’esgota en l’assistència, es completa amb l’autonomia. En aquest punt, la tasca de la Fundació Tots Units adquireix tot el seu sentit, amb un model que demostra que l’economia circular és, sobretot, una eina d’inclusió. Dins de la seua activitat, les segones oportunitats no es limiten a la roba o als objectes, sinó que es transformen en oportunitats reals per a les persones. Veure com es recupera la confiança a través de la formació i el treball confirma que la política social més efectiva és la que obri camins a la inserció laboral.

D’altra banda, quan la salut es trenca, les associacions són l’aire que moltes famílies necessiten per a no afonar-se. És ací on el caliu humà i l’experiència compartida es converteixen en la millor medicina per a garantir la qualitat de vida.

Així ho vaig poder comprovar, de nou, en la meua trobada amb Alcer Castalia. La seua tasca amb els malalts renals i les seues famílies és un exemple de professionalitat i humanitat. Més enllà de la lluita per la prevenció i la donació d’òrgans, el seu treball en l’acompanyament integral és vital pels pacients. Escoltar els seus reptes et fa entendre que una administració útil ha de ser l’aliada d’entitats que, com ells, transformen la incertesa de la malaltia en un camí de suport mutu.

Eixe mateix compromís és el que mou la lluita contra el càncer. Entitats com la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) i l’Asociació Castelló Contra el Càncer (ACCC) fan una labor immensa perquè ningú s’enfronte sol a la malaltia. No només ofereixen un suport directe, sinó que aconsegueixen recaptar fons vitals per a la investigació oncològica i per a compartir un coneixement que salva vides. També m’agradaria destacar la vitalitat de les seues juntes provincials i locals, com les de l’Alcora. Són aquestes delegacions, amb el seu voluntariat incansable, les que arriben a cada racó i donen sentit real a la paraula proximitat.

Tota aquesta activitat social no tindria el mateix impacte si des de l’Ajuntament no intentàrem anar a la mateixa velocitat que la societat civil. En aquest sentit, cal posar en valor la gran labor que duen a terme els nostres Serveis Socials perquè l’ajuda siga efectiva, a més de tot el treball que realitzen diàriament.

Aquestes entitats que he visitat últimament són un gran exemple de solidaritat activa, i representen una mostra de l’immens teixit de col•lectius que fan de Castelló una província millor cada dia. Amb la regidora Tica Pons i tot l’equip, el meu compromís és seguir traient aquest temps tan necessari de l’agenda per a xafar el carrer, escoltar totes les associacions i buscar noves vies de col•laboració. Insistisc: les xarxes socials que vertaderament importen són aquelles que no deixen ningú enrere. Gràcies per obrir-me les portes de casa vostra.